Gegants, castellers, una destacada representació política de Mataró, el Maresme i les institucions catalanes, la vídua d’Antoni Comas, Dolors Lamarca, col·lectius veïnals i molta, molta gent, van donar la benvinguda a la nova biblioteca. Entre els assistents, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve.
L’amfitrió, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va destacar en el seu parlament els valors de l’equipament, que són molts: la recuperació de l’arquitectura de l’antic escorxador, recinte catalogat i obra modernista de Melcior de Palau; el nom que homenatja i recorda Antoni Comas, filòleg i historiador mataroní de referència que va contribuir a la difusió de la cultura i la llengua catalana en els difícils anys de la represa i normalització; i també el paper cohesionador que l’equipament té en un dels grans barris de la ciutat.
En el seu discurs, Mora no va deixar de banda el treball col·lectiu del consistori que ha portat a la consecució d’aquest equipament, apuntant, també, que des de l’Ajuntament es treballa per trobar “la forma que sigui” perquè la biblioteca de Caixa Laietana passi a ser pública, garantint així la continuïtat del projecte en uns moments complexos dins l’Obra Social de l’entitat financera i perfilant també l’oferta d’equipaments públics d’aquestes característiques a la ciutat. A més, amb el rerefons de la convulsa situació política actual a l’Estat, l’alcalde mataroní va ser crític i constructiu, assegurant als assistents que “ens hem de preservar de la mala política perquè hem de tirar endavant el país”.
Un cop fets els parlaments, es va donar pas al públic a visitar el nou equipament d’una manera molt organitzada que va permetre que tothom pogués veure el recinte de forma gradual i molt fluïda.
L’equipament, que porta el nom del filòleg i historiador mataroní Antoni Comas, s’ubica en les tres naus destinades en l’antic escorxador a la matança i ocupa una superfície total construïda de 2.300 m2. Les obres es van iniciar el febrer de 2010 i van finalitzar el gener de 2012.
La inversió total, que inclou les obres de la biblioteca, la urbanització dels entorns, enderrocs de diferents naus i el mobiliari, ha suposat una xifra de 4,5 milions d’euros, amb participació de la Generalitat, a través de la Llei de barris per cofinançar projectes de millora de Rocafonda-El Palau-Escorxador, la Diputació de Barcelona i una subvenció del PUOSC.
El conjunt d’edificis, d’estil modernista, es va projectar el 1909 per l’enginyer Melcior de Palau i la seva construcció es va acabar el 1915. Va mantenir la seva activitat fins al 1989, quan va ser clausurat perquè no complia els requisits de la nova normativa sanitària.
El 1996, l’Ajuntament el va declarar bé cultural d’interès local (BCIL), i al 1999 el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró va atorgar al conjunt un nivell de protecció a les façanes, volumetria i estructura general dels edificis.
L’any 2005 es va començar a plantejar el canvi d’usos de l’equipament. L’antic edifici de la triperia es va rehabilitar per inaugurar al gener de 2007 l’actual Escola Bressol Els Menuts. Precisament, dins el recinte del parc de l’Escorxador, a més de la biblioteca, s’hi troba la seu de la colla castellera Capgrossos de Mataró, l’Escola Bressol Els Menuts i l’Associació de Veïns Les Santes-Escorxador. Les obres de rehabilitació del recinte han mantingut les tres naus i han fet una intervenció per adaptar el conjunt al nou ús.
D’altra banda, pel que fa a equipaments, la Biblioteca Pompeu Fabra va ser la primera biblioteca pública de Mataró, inaugurada el 1997. La Biblioteca Antoni Comas és la segona. Totes dues estan integrades dins la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. La Biblioteca Antoni Comas actuarà com una extensió de la Pompeu Fabra i com a centre de proximitat.
Una de les novetats de la nova biblioteca és l’ús de la tecnologia RFID per a l’autopréstec. La tecnologia RFID (Ràdio Freqüència i Identificació) permet identificar els documents perquè els usuaris puguin fer ells mateixos de forma ràpida i senzilla les transaccions de préstec. És una de les primeres biblioteques públiques de la província que implanta aquesta tecnologia. A més, la Biblioteca Pompeu Fabra també ha posat en marxa el servei d’autopréstec juntament amb la Biblioteca Antoni Comas des del 4 de febrer.
Tot l’espai de la biblioteca és zona WIFI gratuït amb el carnet de la biblioteca i alhora, amb la posada en marxa de la Biblioteca Antoni Comas també s’ha iniciat la Xarxa de Biblioteques de Mataró, ja que totes dues biblioteques treballaran de forma conjunta, complementària i coordinada per definir i oferir un servei únic de biblioteca pública a la ciutat.
