Tot i tenir clar el fet de trobar-nos en un entorn molt negatiu, propi d’una societat desencisada que no creu en res i passa de tot, cal ser optimistes i entendre que no hi ha mal que per bé no vingui. L’actual pèrdua d’il·lusió per lluitar contra una crisi que no s’entén i no se sap com acabarà, s’està convertint en una condició necessària per no angoixar-se. És millor no preocupar-se pel que hagi de passar, ja que passarà igualment. És la manera de pensar d’una societat covarda que ha renunciat a lluitar per una vida digna. És la mentalitat d’un equip perdedor, encaixador de grans golejades, al qui se li poden marcar fàcilment gols, com el desmuntatge de l’estat del benestar, el sistema de pensions, l’augment de la desigualtat social i molts d’altres, tant o més negatius.
Des del Moviment Sènior, entenem l’actual crisi, com una gran oportunitat per repensar una societat que fa aigües per tot arreu. Dos fenòmens clarament visibles, caracteritzen la societat actual. Un d’ells és el d’un creixent atur que pot superar al 30% i que difícilment no baixarà del 15% en el futur. L’altre, és el d’una societat cada vegada més envellida, que en el futur suposarà el 30% de la població. La qüestió de l’atur està directament relacionada amb el sistema de pensions i l’estat del benestar. En l’actualitat menys de dues persones assalariades, per cada una de pensionista, contribueixen en el manteniment del sistema de pensions. La situació de l’atur cada vegada es veu més negre, fins a l’extrem que 6 persones de cada 10 aturades pensen que no trobaran feina.
Els esmentats fenòmens de l’atur i d’una societat envellida, cal estimar-los més aviat com a reptes que és precís assumir. Per fer-ho cal cercar solucions, cal partir d’un coneixement estricte de la realitat, cada vegada més negativa, però també més visible. L’actual sistema capitalista ha convertit l’atur en estructural, que simplement vol dir que és incapaç de proporcionar feina per a tothom. Llavors, la plena ocupació s’ha convertit en la mare dels ous per començar a caminar cap una nova societat. No podem tolerar de cap de les maneres l’atur i l’aparcament dels vells en residències geriàtriques. Són un clar atemptat contra la dignitat humana. Per fer-ho possible però, cal ser valents i recuperar la il·lusió perduda, és imprescindible.
