Aquest és un dels casos més rellevants de la comarca junt amb Canet o Sant Pol. Els catalanistes vilassarencs es donaren a conèixer el 1887 amb l’organització del primer certamen literari de Vilassar que es celebrà en plena crisi del Centre Català de Valentí Almirall i poc abans de la ruptura definitiva amb la creació de la Lliga de Catalunya. A aquell certamen hi assistiren les principals figures de les dues tendències enfrontades del catalanisme: un jurat format per Eduard Vidal i Valenciano com a president i Damàs Calvet, Àngel Guimerà, Frederic Soler i Valentí Almirall com a vocals.
L’any següent, el Missatge a la Reina Regent fou signat pel notari Jaume Arús i Font, nascut a Canet de Mar però resident a Vilassar de Mar i Pere Julià Sust, secretari municipal. Tots dos també van assistir a l’Assemblea de Manresa com a delegats per Vilassar de Mar. Repetiren en la de Reus i també van tenir un paper destacat en l’Agrupació Catalanista de la Costa de Llevant. Jaume Arús assistí també a la d’Olot, a la de Balaguer i a la de Girona. El 25 de desembre de 1897 es constituí l’Agrupació Catalanista de Vilassar amb una junta presidida per Joan Cisa i Permanyer; Rafael Monjo i Segura, secretari; Emili Sust, tresorer; i Joan Suasi i Pere Julià com a vocals. L’Agrupació va tenir una trajectòria i un creixement considerable amb una destacada projecció a la vila. En l’Assemblea de Terrassa hi hagueren quatre delegats i aquell mateix any 1901, l’Agrupació Catalanista de Vilassar de Mar va intentar formar una candidatura a les municipals. A principis de l’any següent l’Agrupació va col·laborar amb mossèn Antoni Maria Alcover en la recerca de materials per al Diccionari de la Llengua Catalana. En l’Assemblea de Barcelona (1904) hi hagueren cinc delegats i l’any 1905 l’Agrupació encara formava part de la Unió Catalanista.
