El periodista i escriptor maresmenc Rafael Vallbona publicarà aquest mes de març una biografia novel·lada de Xavi Tondo (Valls, Tarragona, 1978– Pradollano, Monachil, Granada, 2011), ciclista professional que va competir en l’equip Movistar Team, entre d’altres. Els seus triomfs més importants varen ser les victòries de 2010, on va guanyar una etapa a París Niça i a la ‘Volta’ a Catalunya. El 2011 va perdre la vida en un tràgic accident domèstic, al ser aixafat entre el seu propi cotxe i la porta del garatge, quan es disposava a sortir a entrenar per preparar el Tour de França. El llibre que ha escrit Vallbona “és la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat”. Serà el dissabte 23 de març, al vespre, i amb la presència dels corredors de la ‘Volta’, directors d’equip, comissaris UCI, organitzadors, família, amics i autoritats locals, quan es presentarà a Valls el llibre sobre el malaguanyat corredor vallenc. El fragment que publiquem tot seguit pertany al primer capítol.
-Vint-i-dos segons només i encara cinc quilòmetres. Arribarà? –pregunta el comentarista de la televisió francesa al seu company.-No, -respon taxatiu l’altre fent un somriure de commiseració.
Quan queden menys de quatre quilòmetres són els francesos Sylvain Chavanel, Jean Christophe Perraud i Thomas Voeckler els que el persegueixen amb tanta ràbia com desordre.
-Passi el que passi Tondo Volpini és l’heroi del dia, -diu ara el comentarista principal.
-Bé, no l’han enxampat encara. I ell no té més sortida que seguir donant-ho tot fins al final, -diu el del mig somriure.
A tres quilòmetres Beñat Intxausti i Yaroslav Popovich s’afegeixen al guirigall que li va al darrera. La diferència s’estira i s’arronsa segons els perseguidors es posen d’acord o malfien els uns dels altres. Contador s’ho mira de lluny; passi el que passi la Paris Niça serà seva a l’endemà. Un moment després, mentre les imatges mostren els darrers revolts abans d’entrar als carrers de Tourrettes sur Loup, el comentarista televisiu fa un panegíric de la cursa que està fent el català del Cervélo i fins i tot li diu ‘amic’.
Quan finalment entra a meta i alça els braços el comentari de la televisió és que la seva ha estat una victòria molt meritòria després d’una escapada tan llarga i amb tants colls de muntanya. Els que uns minuts abans no donaven ni cinc per ell, ara li rendeixen honors. L’esport professional és així, en Xavi ho sap, però no per això desisteix mai de l’entusiasme, la voluntat de treball i l’esforç que avui l’han portat fins a aquesta victòria.
I demà….
