El primer catalanisme polític (4): Mataró

Jaume Vellvehí.  laraconera.blogspot.com
617

Durant la segona meitat del segle XIX, a Mataró, el catalanisme tenia un únic i emblemàtic nom: Terenci Thos i Codina. Al llarg d’aquests anys s’encarregà de difondre, com a portaveu solitari, les principals línies del catalanisme cultural de la Renaixença i, a darreries de 1888, impulsà la fundació de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, la primera associació catalanista a Mataró. Al seu entorn s’agrupà la intel·lectualitat conservadora que, en aquells moments, podia presentar el catalanisme mataroní: Josep Puig i Cadafalch, Josep M. Pellicer o Emili Cabanyes entre altres. El seu principal objectiu era la defensa i difusió de la llengua i la cultura catalana.

Cal esmentar també un altre personatge mataroní, Ramon Arabia i Solanas, president de l’Associació d’Excursions Catalana a Barcelona que el 1880 participava, com a vicepresident, en el primer Congrés Catalanista impulsat per Valentí Almirall. El missatge a Irlanda impulsat per L’Arch de Sant Martí el 1886, fou signat per 77 mataronins, generalment procedents de sectors mitjans i progressistes. En canvi, el Missatge a la Reina Regent només el signà Terenci Thos.

A les Assemblees Catalanistes sempre hi va haver representació mataronina. A la de Manresa, Thos, Puig i Cadafalch i Claudi Planas. Poc a poc les files del catalanisme s’anaven ampliant i a l’assemblea de Barcelona la participació mataronina augmenta fins a vuit delegats.

El Centre Catalanista de Mataró no es fundà fins el 1899 i, ben aviat, organitzà conferències de propaganda, la primera fou a càrrec de Francesc Cambó. El Centre s’adherí a la Unió Catalanista però la seva vida fou curta patint les dissensions produïdes en el si de la Unió.

Josep Puig i Cadafalch fou dels que trencà amb la Unió Catalanista el 1901 i fou dels fundadors de la Lliga Regionalista que a Mataró es creà a darreries d’aquell any.

COMPARTIR