Arribem a l’equador del mandat. D’aquí a dos anys hi haurà eleccions municipals, les primeres després de les europees de la primavera del 2014 si no s’avancen les del Parlament de Catalunya i les de Corts espanyoles. Al Maresme, aquest mig mandat ha servit per posar a prova la fortalesa dels ajuntaments amb totes les adversitats possibles i dur fins al límit de la flexibilitat la cintura política dels governs municipals. El resultat ha estat desigual, però la crisi econòmica i institucional que vivim perjudica tant els opositors com els governants. Gulio Andreotti deia que el poder desgasta qui no el té. Els dos anys de mandat a la comarca han fet bona aquesta afirmació, però amb la novetat que els governs s’hi estan deixant la pell enmig d’un context més advers que mai.
Manquen dos anys per a les eleccions i la pregunta no és tant quins alcaldes hi arribaran amb mínimes garanties de renovar a les urnes sinó quines alternatives sòlides de govern hi ha als actuals batlles i batllesses? No sabem quin resultat farà per a CiU Joan Mora, però tampoc coneixem el nom de l’aspirant socialista a Mataró. Es tornarà a presentar Joan Antoni Baron pel PSC? Mora ha passat d’un inici dramàtic de mandat a prendre la bandera de les preferents i començar a articular un relat com a alcalde sensible als problemes del carrer que l’està posant en el mapa mediàtic. Baron ha passat d’un revés inesperat per la irrupció dels edils de PxC i d’una revolta interna que estava latent a, durant les últimes setmanes, una certa sensació de revifalla. L’intent d’alguns sectors de rellevar-lo va a la baixa, i sembla que s’imposa la idea que el principal capital polític del PSC és l’exalcalde. Així les coses, quatre anys després del mandat més crític i inestable de la política mataronina, Mora i Baron es podrien torna a citar a les urnes, amb un augment dels partits petits i la ‘normalització’ de les ofertes antisistema.
A Calella, Montserrat Candini està forta, però el ‘sorpasso’ d’ERC a nivell nacional genera una incògnita sobre el municipalisme de CiU. Repetirà Josep Maria Juhé, exalcalde socialista, tot i la deriva del PSC en l’eix nacional? Anem a Pineda de Mar, on Xavier Amor, alcalde del PSC amb majoria absoluta, no té contrincant de CiU a la vista, i alguns moviments al PP han tret pressió des del front espanyolista. Si saltem a Premià de Mar, la segona ciutat en pes demogràfic, Miquel Buch apareix consolidat, però amb un equilibri pels acords amb el PSC i l’absència d’ERC que podria capgirar-se en un nou escenari. Buch, Candini i Mora, puntals convergents a la comarca. Amor, Josep Jo, de Dosrius, i Conxita Campoy, a Malgrat de Mar, referents socialistes. Andreu Francisco, d’Alella, l’únic alcalde d’ERC. La foto a mig mandat és aquesta, però en dos anys pot passar de tot.
