Dos principis cabdals de les democràcies lliberals, el d’ordre constitucional i el de democràcia, esdevenen elements legitimadors que no sempre han sabut conviure en harmonia. En el moment que s’està davant d’un xoc de legitimitats, un ha de saber ponderar que és abans: l’ordenament jurídic o la democràcia?
En l’assaig ‘Decidir. Un exercici de legitimitat democràtica’ (Viena Edicions), Damià del Clot (Vilassar de Mar) i Josep Maria Noales –advocat i magistrat, respectivament– responen a la qüestió. Avancem part de la solució en afirmar que abans que la Constitució hi ha la democràcia i la legitimitat política que la democràcia concedeix. És per això que Decidir planteja una radiografia de l’exercici del dret des de diverses perspectives incidint, però, en els dos pilars fonamentals del concepte: la seva legitimitat i l’estreta vinculació amb el principi democràtic.
En quan a legitimitat, el llibre explora el concepte i com es predica respecte del dret a decidir. Així els autors aprofundeixen en la legitimitat històrica, tot referint-se als antecedents en què Catalunya s’ha declarat subjecte del dret d’autodeterminació. També s’incideix en la legitimitat social, en la mesura que el dret a decidir ha estat impulsat de baix a dalt, a través de Plataformes i Assemblees, a banda del municipalisme, que ha tingut un paper essencial. La legitimitat internacional té un rol destacat. El Quebec, Kósovo o Escòcia esdevenen bancs de proves que acrediten que l’exercici del dret, inclús quan aquest es predica dins un ordenament jurídic que no el reconeix, està avalat pel dret internacional públic. Finalment la legitimitat jurídica; l’encaix del dret en l’ordenament jurídic espanyol, i la legitimitat teòrica, esdevenen categories que emparen una nació per decidir a través de l’exercici de la democràcia, el seu propi futur.
Tot plegat en un llibre que vol ser un argumentari rigorós i exhaustiu per transitar per un procés d’autodeterminació que ha de culminar el proper 9 de noviembre.
