Els socialistes hem tancat un cop acabat el cap de setmana del 26 i 27 de juliol un procés de canvi històric. Un procés que busca, entre molts altres objectius, transmetre el missatge que el PSC i el PSOE han despertat. Però sense moure ni un mil·límetre el nostre posicionament polític respecte de Catalunya i el sobiranisme. Perquè, passats el congrés del PSC i el del PSOE, Pedro Sánchez i Miquel Iceta han sabut transmetre el pla que comparteixen, la reforma federal de la Constitució, per mostrar sincronització i traspassar la pressió a Mariano Rajoy i Artur Mas, pocs dies abans de la seva anunciada reunió a Madrid.
Fa un any no hi havíen federalistes més enllà de l’Ebre. Avui, el nou líder del PSOE i la Secretària General del socialistes andalusos, Susana Díaz, plantegen la reforma constitucional com a única sortida al xoc de trens. Estem canviant. El Secretari General del PSOE recordava al Congrés del PSC «Espanya serà federal». Tres paraules carregades de simbolisme perquè van ser les mateixes que Pere Navarro va pronunciar davant el comitè federal del PSOE, i que Rubalcaba mai es va atrevir a repetir amb aquesta contundència. Cal abandonar l’immobilisme i moure fitxa i tant Miquel Iceta com Pedro Sánchez han reclamat al president del Govern i al de la Generalitat que, en la seva propera reunió, superin els retrets mutus i obrin una via de diàleg i negociació sobre la reforma de la Constitució. Però els socialistes tenen altres reptes més enllà del debat sobiranista: vèncer la crisi econòmica, crear ocupació, combatre les polítiques dogmàtiques de l’austeritat… són algunes de les grans prioritats a l’agenda política dels socialistes. Parlar, debatre i proposar solucions als veritables problemes que la ciutadania ens trasmet.
El PSC i el PSOE han de continuar, acabats els congressos, canvis profunds en ambdòs partits. Una profunda reconstrucció dels nostre projecte polític, de renovació de les nostres idees, canviant les formes de fer política, tornant a connectar amb la societat. Canvis imprescindibles si volem tornar a ser útils als ciutadans que aspiren a viure en una societat més justa i pròspera. Necessitem un partit que aposti per la radicalitat democràtica i que possibiliti i afavoreixi la participació i el debat de tots els militants i simpatitzants. I aquests canvis, reformes i propostes tindran dos noms propis: Pedro Sánchez i Miquel Iceta.
