M’assabento de la mort a França de l’amic Jaume Llinés. Poeta, home de teatre, estimava com ningú Cabrera de Mar i ha estat el darrer representant dels autors locals del nucli antic del poble pertanyents a la generació marcada per la Guerra Civil i els anys posteriors de repressió i represa de la llengua i la cultura catalanes.
Amb Josep Garí i Ramon Bonet ens ha llegat poemes que des de l’amor per la paraula i el record ens descriuen paisatges i figures d’una Cabrera que queda ja només en els calaixos del temps. I als noms d’escriptors que esmento caldria afegir també els del cronista Joan Vilalta i el del divulgador històric Josep López, ja traspassats i també el de l’historiador, actualment en actiu, Josep Miquel Modolell.
Al marge del respecte i l’amistat personal per Llinés, vaig poder compartir grans moments amb ell, especialment la coneixença de Mossèn Pere Ribot a Riells del Montseny. Alhora, també vaig poder impulsar l’edició dels seus poemes, amb pròleg del mateix Ribot i al llarg dels anys anar seguint el seu amor per les paraules, per les persones, pel territori compartit.
El seu perfil únic i inconfusible romandrà per a tots nosaltres en la memòria, l’esperarem passejant pels carrers de Cabrera cada Festa Major, sempre amb un somriure als llavis i el pes del record com a
energia vital.
