La no intenció de vot

Ha tornat a passar en les darreres eleccions: els que no han anat a votar superen en nombre el partit més votat, a cada ciutat, a cada poble. Parlo de Mataró i de pràcticament tots els municipis de la comarca i del país. Cada dos per tres veiem enquestes sobre la intenció de vot a aquell partit i a aquell altre, però mai sobre la no intenció de vot. Ni un estudi clar sobre el perquè prop de la meitat de la població no va a votar: no creuen en el sistema? Són anarquistes? No troben cap partit que els representi? (en aquests comicis a la capital del Maresme hi havia 13 paperetes!) Passen de tot? Van anar a dormir tard i se’ls espatlla el despertador cada quatre anys? És veritat l’excusa habitual que la gent se’n va a la platja i no a votar si fa bon dia? (s’estan a la platja de les 9 del matí a les 8 del vespre? Caram, quan us mengeu la paella vigileu que realment estigueu xuclant el cap d’una gamba i no d’un abstencionista). Si l’abstenció és especialment elevada, algun comentari surt de la boca dels polítics la mateixa nit electoral i… aquí s’acaba tot. Cap anàlisi a fons, cap treball del CIS, i a girar full. Sempre he votat, i respecto molt els que decideixen no fer-ho, però no aconsegueixo trobar-ne gaires, i menys encara que em responguin per què, i què és el que volen i desitgen. Només sé que els que no tenen cap intenció de votar són sempre entre un 30% i un 60% dels nostres veïns, i jo no sé què esperen ni què proposen. Tal com van les coses, potser ha arribat l’hora que es pronunciïn, que siguin generosos i que diguin amb veu alta què pensen.