Sempre que canviem l’activitat diària, el nostre cervell ho nota. Bé, seria més correcte expressar-ho d’una altra manera. Sempre que el nostre sistema mental -emocions, pensaments i entorn social en els que ens trobem o esperem trobar-nos- afronta una situació nova encara que no desconeguda, podríem dir que, d’una banda, aquest “sistema mental” es fa proposicions sobre com ha d’actuar i les executa com pot; de l’altra, les anàlisis i decisions que se’n derivin, s’influeixen constantment. Hi ha doncs, amb més o menys intensitat una “moguda mental” que ens caldrà resoldre .
Dit això, el retorn al món laboral un cop acabades les vacances, suposa tot un procés d’adaptació que en major o menor mesura ens afecta: com? Depèn, evidentment, de la classe de feina, de les condicions socials de treball que realitzem (suposant que en tinguem!) i d’allà on venim, en el sentit d’allò que hem fet anteriorment, que en el nostre cas, serien les vacances.
Si la nostra feina no ens agrada, potser tindrem més dificultats adaptatives que si ens agrada. Si treballem a un sector podríem dir “suau” que no implica molt d’esforç emocional o físic, ens serà més o menys fàcil el procés d’adaptació, i si les vacances “han anat bé” o “massa bé” o massa malament, ens constarà més evitar les comparacions.
La importància d’aquesta adaptació al “nou entorn horari i ambiental” la descriu la Psicopatologia. De fet, tot i que molts professionals som molt crítics amb la classificació de les malalties mentals (el DSM), hi ha una qualificació que l’anomenen Síndrome post-vacacional, que s’assemblaria a una depressió o síndrome depressiu, en el que es combinen les diferents situacions que exposava més amunt, d’una manera, diguem-ne negativa, totes, amb predomini de l’estat emocional ansiós.
Evidentment, no cal dir que quan ens trobem verdaderament malament, ansiosos, amb poca contenció de les nostres emocions, és recomanable consultar als professionals de la salut, però, tenint sempre en compte que l’adaptació pot comportar un cert temps. La novetat d’aquest retorn, enguany, ve marcat pel nostre ambient social, català i espanyol: ens espera una entrada força “moguda” políticament i social. En el cas actual, és justament tot l’entramat sociopolític que fonamenta (o no) aquest treball amb les seves propostes d’ organització política de la societat
No ens atabaléssim! Caldrà escoltar i participar, tenir altes dosis de paciència, però també d’una certa convicció, per afrontar un “Sant tornem-hi” com aquest que ve.
