Al tall del migdia de la jornada electoral, el passat 27 de setembre, a Mataró, semblava que la participació no pujaria tant com a altres poblacions més estrictament metropolitanes com són Sabadell, Terrassa o Santa Coloma. En aquests indrets hi havia increments ja en les primeres dades de participació de fins el 7%, als quals després es van sumar els de ciutats com Badalona, amb un 8%. Que fos així tenia una certa lògica, tenint en compte que el votant mig de Mataró té un perfil que s’assembla al conjunt del país. De manera que ja era lògic que la participació sumés “només” un 5%, en la línia del que passava a Catalunya, en general.
Però la percepció era errònia. Cap a la tarda, els votants no sobiranistes es van evidenciar molt més clarament a les urnes i al final la participació va pujar quasi vuit punts, en la línia amb les ciutats catalanes on el vot antiindependentista també es va despertar. Amb el 100% escrutat, la participació passava del 69,69% del 2012 al 77,44%, que és exactament la mateixa xifra que en el conjunt de Catalunya, fent bona aquesta teoria que apunta que la capital del Maresme és una mena d’Ohio català.
El resultat de l’augment de participació va ser el mateix que a tot arreu, o a totes les poblacions metropolitanes on fins ara es produïa el fenomen de l’abstenció dual: Junts pel Sí va mantenir els resultats de fa quatre anys, quan eren CiU i ERC per separat (23.381 d’ara versus 22.919 de llavors), i en canvi qui es va beneficiar enormement del canvi és Ciutadans, convertint-se també a Mataró en segona força.
Així, Junts pel Sí va aconseguir la primera posició, amb 23.381 vots (35,15%), seguits de Ciutadans, amb 14.225 vots (21,78%). Aquesta formació, que en les darreres municipals va treure 4.409 vots i tres regidors, es revela doncs per primera vegada com la segona força de la ciutat en unes eleccions catalanes. De fet, va aconseguir pràcticament triplicar el nombre de vots que va obtenir el 2012, que van ser llavors 4.921.
El que a la nit electoral podia estar ben content a Mataró va ser el nou alcalde, David Bote. El seu partit, el PSC, ha quedat en tercera posició, com a la resta de Catalunya, però resulta que Mataró és l’única ciutat gran de Catalunya on els socialistes han millorat els seus resultats en relació a fa quatre anys -han tret 9.912 vots, mentre que el 2012 van tenir 9.390 vots, ens uns resultats llavors dolents però ara considerats ben positius. Una bona notícia per consolidar el nou lideratge del primerenc alcalde, perquè això no ha passat ni a Sabadell, ni a Terrassa ni a L’Hospitalet ni a Badalona i tampoc a Santa Coloma o Cornellà (aquestes dues últimes ciutats són les úniques grosses on s’imposa el PSC). D’entre les poblacions de la primera i segona corona metropolitana, només a Vilafranca el PSC manté el mateix nombre de sufragis que el 2012, i augmenta una mica a Granollers.
I els que segurament encara ho estaven més, de contents, són tots els independentistes de primera volada de la ciutat, dels que ja ho eren als anys vuitanta, fos de forma pública (CUP, que llavors no existia com a tal, o ERC) o privada (CDC, on es va anar produint una metamorfosi durant molts anys). El passat 27S van aconseguir un pas decisiu en la consolidació de l’independentisme a casa nostra, malgrat l’absència d’eufòria que es notava la nit electoral als carrers de la ciutat no ho connotés especialment.
