Aquest 2019 fa 80 anys que el franquisme van ocupar Catalunya. Amb la derrota republicana a la batalla de l’Ebre, l’ofensiva final de l’exèrcit facciós sobre Catalunya va ser imminent. L’1 d’abril de 1939 Franco decretava la fi de la guerra donant una estocada final a la República, a les llibertats democràtiques i als avenços socials, per imposar un estat dictatorial, un règim feixista i repressiu que va ser implacable amb els vençuts.
Durant el franquisme es va lluitar per la recuperació de les llibertats republicanes. Aquesta lluita va dur molts companys i companyes a ser perseguits per haver combatut a favor de llibertats sindicals, polítiques i per una Catalunya lliure. La guàrdia civil i la policia es van cuidar de castigar amb tortures, i el govern amb judicis injustos amb penes de mort i llargs anys de presó. Franco volia exterminar la ideologia, la trajectòria republicana i els valors que defensaven.
Ens van fer creure que després de la dictadura havia nascut la democràcia per generositat dels vencedors, que ara s’avenien a fer un sistema democràtic. Després de 40 anys de dictadura, es va obrir una Transició, en la que no es van negociar en pla d’igualtat, amb la pressió d’un exercit a punt per sortir al carrer per defensar la “Unidad de España”. Es van haver de fer grans renúncies, entre elles la recuperació de la República. Ens van imposar una monarquia per voluntat de Franco. D’aquí ve que ho va deixar “atado y bien atado”.
Molts demòcrates van pensar que era convenient no parlar massa del passat, però la desmemòria ha sigut un problema greu en termes de memòria històrica, justícia, reparació i reconeixement de tot el que ens agrada que facin els països que han sortit d’un conflicte.
Avui ens trobem amb una justícia que està defensant la unitat d’Espanya, el dret a l’autodeterminació és castigat per considerar que hem desobeït la Constitució i a sobre és considerat com acte de rebel·lió. Al Valle de los Caídos encara hi tenim enterrat Franco i es permeten actes d’exaltació al franquisme. En nom de la Constitució es vulneren drets fonamentals com el dret d’expressió i manifestació a Catalunya i diversos indrets del territori espanyol.
Estem en una situació on es veu ben clar que el pensament franquista encara està arrelat de manera important al nostre país. L’extrema dreta s’està imposant a molts ajuntaments. Volem una democràcia madura, dinàmica, capaç d’afrontar el passat, sense pors ni silencis i obrir les portes a una democràcia en llibertat. Hem de lluitar per la recuperació dels drets democràtics, pel dret a l’autodeterminació i per la llibertat de presos polítics i exiliats!
