Com es va inspirar per relacionar fades amb moda?
Quan vaig decidir escriure una història sobre com les fades continuen existint en els temps actuals, de seguida em va venir al cap el món de la moda per l’aire eteri que tenen les models. Em va semblar que era un lloc on aquests éssers màgics es podrien moure dissimuladament pel seu aspecte de dona jove i, a més, els permetria desplegar els seus coneixements de bellesa i de salut.
Quin és el nexe comú de les novel·les?
Les peripècies que viu la protagonista, l’Èlia, una adolescent insegura però amb moltes virtuts que ni ella mateixa sap que té. També la visió de les fades des d’una perspectiva realista, tot i que es recuperen mites i contes que formen part del folklore que s’ha bastit al seu voltant.
Com és la protagonista del primer volum, ‘Somerset’?
L’Èlia és una noia tímida i reservada a qui li agrada molt llegir. Es sent a gust a casa seva, amb la seva família, però li desagrada el món que l’envolta perquè és una persona sensible i detesta la frivolitat. Això l’empeny a buscar en els llibres, el cine o la música tot allò que no troba en la realitat. Malgrat la seva joventut, és una persona molt madura i sensata.
En canvi, amb ‘Top Fairies’ ha recuperat el llegendari sobre les fades.
L’univers feèric, ubicat en un plànol diferent al nostre, més subtil, més espiritual, m’ha permès situar a la protagonista en un lloc idoni per a persones sensibles i desencantades amb la superficialitat del món actual. Però, a més, m’ha donat la possibilitat d’evocar anècdotes, fets històrics i obres literàries inspirades en les fades. La mitologia i la literatura són dues grans passions meves i crec que es nota en ‘Top Fairies’.
Amb els llibres fa una reivindicació de la vigència del món de les fades en la societat actual…
I tant! Des dels dos vessants: el folklòric i el real. Internet és ple de blocs i webs sobre fades, encara es continuen publicant llibres sobre els éssers elementals i s’expliquen contes fabulosos als nens. A banda d’això, hi ha molts fets màgics que ens anem trobant de tant en tant pels quals no trobem explicació: casualitat, coincidència, sort… Com deia William Shakespeare a ‘Hamlet’: “Hi ha més coses al cel, Horaci, que les que somia la teva filosofia”.
Com estan reaccionant els seus primers lectors?
Amb molt d’entusiasme. He llegit les primeres ressenyes i coincideixen a dir que la història és amena i molt recomanable. Hi ha, fins i tot, qui em fa suggeriments i alguns m’han dit que volen una tercera novel·la.
