La distribució de sales cinematogràfica al Maresme, poques i massa enfocades al cinema més comercial, no ha permès encara l’arribada d’Anette de Leos Carax, una cinta estrenada a mitjans d’agost. Anette és un dels grans esdeveniments de la temporada cinematogràfica: va inaugurar el recuperat festival de cinema de Cannes, celebrat finalment pel juliol, retorna a Carax a les sales de cinema i suposa el feliç aterratge cinematogràfic dels Sparks, un excèntric grup de pop-rock d’autor americà.
Anette és, com ja es pot deduir, una pel·lícula gens convencional. Els Sparks van presentar una història que volien convertir en una òpera al realitzador francès de Los amantes de Pont Neuf, que ell va convertir en un conte musical fosc sobre la maldat humana personificada en Henry (Adam Driver), un monologuista en decadència després de la tràgica mort de la seva companya (una meravellosa Marion Cotillard) que es dedica a explotar les dots musicals d’Anette la filla que tenen en comú. Carax dedica aquest film a a la seva pròpia filla, que apareix fent d’ella mateixa al sensacional inici del film. I és que el director francès ha volgut expiar la seva culpa per haver desatès la seva filla després del suïcidi de la seva mare (i això no és un spoiler del film, que va per un altre camí).
Adam Driver i Marion Cotillard representen caràcters antagonistes malgrat ser una parella: ell és el llop, incapaç d’acceptar l’èxit de la seva esposa, una reputada cantant d’òpera. Anette, per la seva banda, suposa una brillant idea ja que és una nina generada amb efectes especials. Aquest fet crea un abisme de naturalesa entre ella i el seu pare, en una acció similar a la que podríem trobar a Pinotxo o l’autòmata de E. T. A. Hoffmann.
