El passat 1 de novembre va morir a Mataró Antoni Martí Coll (Mataró, 1925). Vaig tenir el plaer de tractar-lo els darrers vuit anys de la seva vida perquè és el pare de la meva companya Mercè. Pensàvem força diferent en alguns temes i érem de famílies amb els bàndols oposats durant la guerra civil, però ens unia l’amor a la cultura, a la història, al Barça i a la veritat. Era un repte i un plaer parlar amb ell: sincer i perspicaç, il·lustrat, contundent i obert alhora.
En el seu moment jo mateix vaig redactar l’entrada de la Viquipèdia. En destaco els fets més rellevants: Fou alcalde de Mataró l’any 1972-1973, però va haver de renunciar al càrrec en ser nomenat secretari de Justicia de la Capitanía General de Valladolid. És a dir, en ser desterrat a Valladolid per haver fet la proposta d’incloure a la galeria de mataronins il·lustres els retrats d’Antoni Puigblanch i Josep Puig i Cadafalch. Com li va advertir un cap de la falange: per haver promogut un maçó i un catalanista! Dues dèries del règim. També fou culpable d’acceptar que en els plens del consistori el públic assistent pogués usar la llengua catalana.
Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona el 1946, fou jutge de Districte substitut de Mataró el 1980 i professor de la càtedra de dret penal en el Col·legi Universitari Abat Oliba. Va arribar a General (tot i que li van endarrerir el nomenament tant com van poder) i va ocupar els càrrecs propis de la carrera del Cos Jurídic Militar i com a tal fou cap de l’escola d’Estudis Jurídics. El 1995 va ser nomenat Vice-Postulador de la causa de canonització de Josep Samsó, assassinat per membres de la columna Durruti. Fou elegit regidor de l’ajuntament de Mataró per un període de sis anys (1958-64) i tinent d’alcalde. Com a ponent de cultura va propiciar el projecte de millora dels estudis de formació professional de Mataró. Durant el breu període que va fer d’alcalde va treballar per aconseguir l’establiment futur d’una quarta universitat catalana a la comarca del Maresme i va fundar la societat Port de Mataró SA que va ser l’eina que realitzaria el port de Mataró.
És autor d’una quarantena de publicacions, la majoria d’història local de Mataró, per bé que en té algunes sobre qüestions jurídiques i fins i tot alguna de lingüística com ara la de l’ús peculiar dels mots “pericó” i “aixernador” a Mataró. Va formar part del jurat del Premi d’història local Iluro, premi que va guanyar en sis ocasions.
Tots els que l’estimàvem sabem que el 27 de setembre de 2015 va anar, amb la cadira de rodes, a votar per la Independència de Catalunya.
