En l’article del mes passat, agraïa a un bon amic que m’hagués ajudat amb una expressió futbolera. En aquest, li agraeixo el títol. Ell, davant de les moltes absurditats a les quals ens veiem obligats a fer front, no es cansa de repetir que: “Aquest món no gira rodó”. I té raó.
En un món en forma de pilota, el més normal és que el contingut estigués en consonància amb l’arrodoniment del continent. Em refereixo al fet que els moviments dels humans que l’habitem, haurien de ser suaus i fluids, sense angles bruscos ni interrupcions, circulars, curvilinis. Vaja, que tot girés amb continuïtat i harmonia. Doncs, no, no és pas així. Aquí no giravolta res com cal, ni de lluny.
I cada cop que em poso transcendent i hi reflexiono, m’astoro més. Com pot ser que ens costi tant fer que tot giri rodó, quan la humanitat és addicta a la pilota des de temps immemorials. D’acord que les primeres referències històriques que tenim de jocs amb pilotes les trobem a l’Antic Egipte, però estic del tot convençut que no tan sols els Homo sapiens, els Neandertals, els Homo erectus i els Homo habilis, sinó fins i tot els Australopitecs, ja xutaven qualsevol cosa rodona que se’ls hi posés al davant.
I fins i tot, si tornem a l’Antic Egipte, ja veneraven a l’escarabat piloter, per allò de què creava boles per després enterrar-les. Fixeu-vos a on arribava la fal·lera per la cosa orbicular dels egipcis, que amb tan sols que tingués forma esfèrica, se’ls en fotia que fossin excrements. A l’insecte en qüestió, l’associaven amb Ra, déu del Sol, que ves per on, també és rodó.
Per demostrar la irrefutabilitat del títol, acabaré tibant de l’humor, que sovint és el que ens allibera per acabar descobrint les veritats. I aquesta veritat, em preocupa i molt. Dono per suposat que gairebé tothom que estigui llegint aquest article, ha vist la pel·lícula ‘El Gran Dictador’. Una de les obres mestres de Chaplin. El seu moment més àlgid, a parer meu, és quan Hynkel (que parodia Adolf Hitler) juga amb un globus terraqüi, simbolitzant les seves ambicions de dominar el món. Aquesta escena és coneguda per la seva combinació de comèdia i crítica política, mostrant Hynkel ballant i jugant amb el globus com si fos una joguina, fins que finalment explota.
La pel·lícula va ser estrenada el 1940. Alemanya ja havia envaït Polònia i encara restaven cinc horripilants anys, perquè acabés la que va ser la Segona Guerra Mundial. Des de la seva fi, n’han passat vuitanta més i sembla que no hàgim après res, perquè estem tornant a votar sonats que volen continuar jugant a pilota amb el món.
