No s’amaga a ningú que aquestes dates, avançades comercialment amb tota la intenció, mobilitzen una quantitat enorme de “factors” psicològics i socials: les compres compulsives, si es poden fer, les esperances personals i familiars de “bon rotllo” (o no), les enveges i gelosies, ja sigui pels regals dels uns i els altres, ja sigui per l’ostentació que se’n fa, l’entorn social present cada any amb característiques pròpies; i en fi, tot un seguit de situacions que focalitzen les nostres relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres de manera que les festes de Nadal, poden convertir-se fàcilment en un plor més que en un regal .
Pels infants, les fantasies inventades per diferents cultures comporten d’una banda la fantasia i la màgia, i un model de relacions que no necessita l’orgull ni la competència, però per altres infants, més grans, poden suposar la descoberta de com ens deixem enganyar i qui ens enganya, o si aquest engany pot estar al servei de la sorpresa, de l’obsequi agraït i de la manifestació de l’afecte.
Pels adults, com han mostrat tants films i tantes obres d’art, la família i parents de tota mena ens ajuden a ser condescendents i agraïts, però també, suposen moltes vegades la posada al dia de rancúnies i recels no resolts, i una crida a mostrar el “nostre gall”, és a dir, el nostre “nivell social” de múltiples maneres per generar justament enveja i ressentiments diversos.
A nivell social, els mitjans de comunicació ens presenten situacions de clara injustícia social recobertes d‘una pàtina de “bonisme” del que participem fàcilment (o no), com una període (curt) de “pau i amor” entre tots, i la fantasia que ens toqui la grossa: un “gall” que ens resoldrà definitivament la vida!.
Sabem però, que això és només una fantasia momentània, un “standby” i que de fet, el gall que potser representa l’esforç per participar i compartir les nostres dificultats de convivència, no és mort per a tothom.
Els que tenim la sort de mantenir encara un cert entorn de pau i solidaritat, podem convertir aquestes diades justament en un model que ens recordi que sí, que és possible compartir i dialogar, donar-nos una treva en els nostres litigis personals i familiars, com un model de com podríem viure sense haver de matar ningú i que com diu la cançó, no hàgim de sentir mai més el seu quiquiriquic, ni el seu cocoricoc.
Si el gall simbolitza el poder i la força del domini dels uns contra els altres, matem-lo, però si simbolitza que volem compartir, tolerar i dialogar per créixer plegats, i riure… deixem-lo en pau.
