El “Vell Marí” va poder albirar dofins llistats, mulars i rorquals comuns, una espècie de balenes que tot apunta que cada cop se’n veuen menys al Mediterrani en els darrers anys. La sequera està causant que no hi hagi tant d’aliment a les nostres costes per aquesta classe de mamífers, que està considerada en perill i protegit.
El dissabte 13 d’abril es van albirar des del “Vell Marí”, una embarcació del CRAM, un grup de rorquals comuns. Són una espècie de balena que estaven a unes 9 milles, el que serien 17 quilòmetres, de la costa de Mataró. Al vaixell hi anaven els qui participaven en la sortida de l’associació Posidonia 2021. Precisament aquesta va néixer amb l’objectiu de promoure la conservació i recuperació de les comunitats de posidònia oceànica de Mataró i les espècies de peixos i macroinvertebrats aquàtics que les envolten.
Més endavant, des de Posidònia 2021, es van anar definint les diferents línies de treball de l’organització, entre les quals es troba una línia d’investigació científica que es va donar a conèixer com al projecte “Dofins del Maresme”. En aquesta s’hi engloben sortides d’albirament de cetacis per tal de realitzar tasques de fotoidentificació. Aquesta tècnica es basa en l’anàlisi de marques i trets particulars de les aletes dels individus. En permet la seva identificació com si es tractés de la seva empremta dactilar i permet recopilar dades per identificar els grups de mamífers marins que visiten les nostres costes, conèixer-ne la seva fidelitat i l’estructura.
Un dels mamífers marins més representatius que visita les costes catalanes és el rorqual comú, que pot arribar als 23 m de llarg i 80 tones en les femelles, mentre que els mascles són més petits. De fet, és la segona espècie de mamífer marí més gran del món: només el supera la balena blava.
L’arribada d’aquests mamífers s’acostuma a produir des del febrer-març fins al maig-juny, essent aquests darrers mesos el període de temps en el que és més comú veure’ls. Venen de l’Altlàntic al Mediterrani per l’aliment que hi troben: s’alimenten de krill, una espècie de crustaci molt petit. La ruta migratòria d’aquesta espècie és coneguda, però les conseqüències de la sequera al nostre territori podria estar produint un impacte negatiu que s’ha vist representat en una notable reducció dels albiraments i un retard en el temps en que aquests es produeixen.
L’absència de pluges afecta a la contribució de nutrients que son aportats de la terra al mar i, en conseqüència, s’ha vist reduït el cicle de reproducció del seu aliment, el krill. La reducció d’aquesta font d’energia ha fet que diferents organitzacions que segueixen l’estudi de la presència de cetacis a la costa catalana hagin constatat una reducció en el nombre d’albiraments. És molt possible que aquests individus hagin hagut de trobar l’aliment en altres zones fins ara més desconegudes per ells. Probablement ens trobem en l’inici d’una tendència que serà necessària d’estudiar, almenys fins que no se solucioni l’episodi de sequera de Catalunya.
Cal recordar que aquests mamífers, els rorquals comuns, es troben recollits dins la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), dins de la categoria “en perill” després d’un canvi realitzat el 2021 i la seva protecció esdevé un bé essencial per al bon manteniment de l’ecosistema marí. Per això, també és molt important actuar responsablement al mar i evitar llençar-hi plàstics o materials contaminants, ja que suposen una amenaça afegida a l’espècie.
