Laura Martínez Portell és l’actual presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD). La seva trajectòria política està vinculada a Junts per Catalunya, a Vilassar de Mar, on és regidora; i al Consell Comarcal del Maresme, del que n’és vicepresidenta 3a. En aquesta entrevista ens parla sobre la feina que es fa des de l’ICD per aconseguir l’equitat de gènere i l’eradicació de la violència masclista, entre d’altres temes d’interès.
Quines són les principals línies d’actuació de l’Institut Català de les Dones (ICD)?
Som la institució de referència del Govern de la Generalitat de Catalunya per a l’impuls de les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per a l’eradicació de la violència masclista. L’ICD té el mandat de desplegar i tenir cura de l’aplicació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
En concret, pel que fa a serveis a les dones, tenim cinc oficines d’informació ubicades a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, on les dones poden accedir a informació sobre temes dels seu interès i, a més, rebre assessorament psicològic i legal presencial i gratuït. I també posem a disposició de la ciutadania la Línia 900900120, servei d’atenció telefònica a les dones en situació de violència masclista, on un equip de professionals atenen les 24 hores de tots els dies de l’any.
També fem sensibilització i formació, programes i campanyes de sensibilització per a impulsar la igualtat efectiva de dones i homes i de prevenció de la violència masclista; formació especialitzada per a professionals que han d’incorporar la perspectiva de gènere en el seu àmbit d’actuació i exposicions itinerants educatives que posem a disposició de totes les entitats socials, culturals, centres educatius, etc. per sensibilitzar sobre la igualtat efectiva i recuperar aportacions de les dones en diferents camps de coneixement. El Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca està especialitzat en polítiques de dones i gènere i és obert a tothom. Inclús ofereix suport a la investigació.
Donem suport als projectes de les entitats que treballen per a la igualtat i contra la violència masclista; als ens locals per a polítiques públiques de gènere i els 102 SIAD, Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, ubicats en municipis de més de 20 mil habitants. També establim llaços de col·laboració amb institucions i universitats per promoure els estudis i el coneixement amb perspectiva de gènere, a fi d’avançar en la igualtat efectiva de dones i homes.
Per altra banda, elaborem informes sobre l’impacte de gènere de les disposicions del Govern per garantir que es té en compte el seu impacte diferenciat en les dones i els homes. Comptem amb l’Observatori de la Igualtat de Gènere que assessora el Govern i elabora dades estadístiques sobre les desigualtats entre dones i homes amb l’objectiu de millorar les decisions, la planificació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també amb el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, òrgan de participació i consulta que integra les entitats en favor de la igualtat de tot el territori català. Està constituït per més de 390 associacions.
Finalment, destacar que posem a disposició de la ciutadania eines per visibilitzar les dones com el Cercador d’Expertes, que visibilitza i facilita la localització de dones expertes en més de 170 àmbits professionals, acadèmics, científics i artístics per a empreses, entitats i mitjans de comunicació; la ‘Guia d’entitats de dones’, que facilita el contacte amb el teixit associatiu de dones per àmbits d’actuació i territori, o l’’Agenda dones al dia’, que centralitza la informació sobre tots els actes, cursos, exposicions, etc., que s’organitzen a Catalunya relacionats amb dones.
El problema més greu continua sent la violència masclista. Com es treballa per aturar-la?
Eradicar la violència masclista és una prioritat d’aquest Govern. Treballem per la millora dels mecanismes de prevenció, sensibilització, detecció, atenció i recuperació de les dones víctimes de la violència masclista i els seus infants. Però només eradicarem la violència masclista si avancem en drets i llibertats per a les dones i desmuntem un model de masculinitat que se sent superior a les dones. El Govern va aprovar l’any passat el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019 – 2022, que conté 326 actuacions a favor de la igualtat efectiva de dones i homes en aquest període i que l’any passat va suposar una inversió de 72,5 milions d’euros. Aquest nou pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere és la manifestació de la fermesa del Govern en enfortir la lluita per la igualtat de dones i homes i l’eradicació de les violències masclistes de la nostra societat. El Pla inclou 6 eixos d’acció, 21 objectius estratègics, 103 objectius operatius. És un eix d’aquest Pla el II Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2019 – 2022, ja que la discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida, personal, familiar, laboral i social és la causa, finalment, de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els infants.
Pel que fa a l’eradicació de la violència masclista, gran part de la societat catalana és conscient que encara queda molt per fer per aconseguir aquest objectiu. En canvi, pel que fa a la igualtat efectiva entre dones i homes, sovint hi ha la percepció que ja s’ha assolit, perquè els drets de les dones ja han estat reconeguts a nivell teòric en el nostre entorn. Això implica que sovint no es pren prou consciència de les múltiples discriminacions indirectes i invisibilitzades que impedeixen a les dones assolir en igualtat de condicions les mateixes fites a les quals els homes poden accedir més fàcilment.
El II Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2019 – 2022 posa en marxa prop de 100 actuacions per avançar el més ràpidament possible en l’eradicació de totes les formes de violències masclistes. L’any passat va suposar una inversió de 32 milions d’euros.
El Govern està incrementant els serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista: acolliment d’urgència, serveis d’intervenció especialitzada, punts de trobada, places de curta estada, serveis d’informació i atenció a les dones, etc. I també els recursos d’habitatge i la formació de professionals: de la Xarxa, de l’àmbit de la Justícia, de Serveis socials, de Seguretat, etc. I la prevenció i l’atenció entre el jovent. També estem posant energia i recursos per a la creació i desenvolupament de Plans i protocols d’abordatge de les violències sexuals; la creació de punts de referència territorials d’atenció integral en l’àmbit de la Salut, i un tema especialment important que és la sensibilització i formació en la comunitat educativa.
A la societat li costa entendre determinades decisions judicials en les agressions que estan patint les dones. Cal adequar les lleis a la realitat que estem vivint?
Encara ara hi ha desavantatges que han d’afrontar les dones davant d’unes estructures socials impregnades d’androcentrisme i masclisme. La Justícia és una d’aquestes estructures. Com ja he comentat, una de les nostres estratègies d’actuació per avançar és la formació. En concret, a través del Pla Director de Formació en equitat de gènere de Catalunya 2017-2020 que impulsa l’ICD s’inverteixen prop de 200.000 euros anuals per formar en gènere el personal de l’Administració de tots els nivell i àmbits. També en l’àmbit de la Justícia fins allà on tenim competències. Aquesta iniciativa situa Catalunya com a pionera pel que fa a la formació en gènere del personal directiu i capdavantera pel que fa a la formació orientada a resultats. L’objectiu és normalitzar la incorporació de la perspectiva de gènere a tots els nivells i àmbits de les polítiques públiques del conjunt de l’Administració catalana per fer-la més eficaç i accelerar les transformacions per assolir la igualtat efectiva de dones i homes. Aquest Pla té en compte la capacitació progressiva i continuada en el temps de tres col·lectius professionals prioritaris: alta direcció i línia de comandament, professionals dels circuits de violència masclista, i referents d’igualtat.
El repte de la igualtat en l’àmbit laboral i social. Es progressa adequadament en aquest aspecte?
Es progressa però massa lentament. Es produeix un doble desequilibri. Per una banda, un desequilibri horitzontal, que fa que la presència de les dones en els àmbits públics no sigui equilibrada respecte la dels homes, i que alhora en els àmbits privats les dones siguin les que assumeixen la major part de les responsabilitats. Excedències laborals per a la cura de familiars: les demanen un 8,9% homes i un 91,1% dones%. I tenim un desequilibri vertical, que fa que la participació de les dones en els àmbits públics sigui més aviat en llocs de base i no tant en llocs de presa de decisions. Encara en càrrecs de direcció: tenim només un 35,4% dones i 64,6% d’homes (2019).
Treballem per redreçar aquests desequilibris i establir unes relacions socials en què dones i homes compartim per igual les responsabilitats a l’àmbit públic i també a l’àmbit privat. Hem de construir un model de relacions en què les oportunitats per accedir a llocs de treball i de presa de decisió no estiguin condicionades per la pertinença a un gènere, sinó per les capacitats, els gustos, els coneixements i les experiències adquirides al llarg de la vida. Donada la diferent socialització que tenim per ser dones o homes, les dones tenim una manera diferent d’entendre la vida, veure-la i viure-la, aquest fet, més que ser un obstacle, és una font d’enriquiment de la qual la societat no en pot prescindir. Ara bé, el menysteniment i poca valoració a tot allò femení fa que les dones cobrin de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals. És inacceptable.
Des de l’ICD, posarem en marxa una nova iniciativa: el Distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat efectiva de dones i homes en el treball per reconèixer les empreses que promouen polítiques d’igualtat. Podrà optar al distintiu qualsevol empresa, pública o privada, que apliqui polítiques d’igualtat efectiva en el treball en l’àmbit territorial de Catalunya. Alguns dels criteris per a la concessió del distintiu d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat, que té una durada quadriennal, són: tenir una representació equilibrada de dones i homes en tots i cada un dels grups i categories professionals; adoptar mesures per a la millora de l’accés a l’ocupació i la promoció professional de les dones en els sectors, ocupacions i professions en què siguin poc presents; promoure l’accés de les dones als òrgans de direcció per garantir la representació equilibrada de tots dos sexes, etc. Aquest distintiu serà tingut en compte com a criteri d’adjudicació en la contractació per part del sector públic.
L’Ensenyament és clau per desenvolupar la igualtat. Com treballen des de l’ICD per incidir en polítiques decisives en aquest àmbit?
De fet el primer eix del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019 – 2022 és la coeducació i la promoció dels valors igualitaris. Educar el conjunt de la societat, de totes les edats, per assolir la igualtat efectiva de dones i homes. Educar des de totes les institucions, no només l’escolar, per a la igualtat real de drets i d’oportunitats, posant en valor indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes. Cal que avancem en l’eliminació, mitjançant l’educació, dels estereotips culturals de gènere que porten a valoracions desiguals dels rols que tenen homes i dones en tots els àmbit de la seva vida. Des de l’ICD realitzem campanyes en aquest sentit i, per exemple, el Departament d’Educació ja va anunciar a finals d’any passat que en tres anys tots els centres finançats amb fons públics tindran integrada l’educació afectivo-sexual, i ja s’està fent formació a persones formadores.
“Sovint no es pren prou consciència de les múltiples discriminacions indirectes i invisibilitzades que impedeixen a les dones assolir en igualtat de condicions les mateixes fites a les quals els homes poden accedir més fàcilment”.
“Catalunya és pionera pel que fa a la formació en gènere del personal directiu i capdavantera pel que fa a la formació orientada a resultats”.
“La independència i l’apoderament econòmic de les dones són requisits indispensables per a la igualtat de gènere i per crear una societat equitativa i sostenible”.
I en el camp de la Cultura, quines activitats realitzen perquè hi sigui més present la dona?
L’any passat vam presentar les conclusions del primer ‘Projecte d’intervenció en els espais públics culturals per a la integració de la perspectiva de gènere’. Els equipaments públics culturals són una peça clau en el nostre imaginari cultural i això els converteix en motor de canvi per a una societat que incorpori les dones, les seves aportacions i perspectiva de la vida. Vam podercopsar la necessitat de garantir la visibilitat de les dones en la Cultura i també que hi ha equipaments que fan bones polítiques que mereixen ser posades en comú. I vam detectar que les quotes, i els pressupostos amb visió de gènere, són bones solucions a la desigualtat. Les conclusions d’aquesta iniciativa son un diagnòstic de la implementació de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes en el sector de la Cultura i una guia per a la presa de decisió sobre les mesures a emprendre per normalitzar la participació i les aportacions de les dones a tots els nivells: programació, anàlisi de públics, equip de treball, la comunicació, etc.
Va ser un projecte d’intervenció no vinculant per facilitar l’aliança entre institucions i equipaments. L’objectiu de la intervenció que es va dur a terme en prop de 50 equipaments culturals participats per la Generalitat va ser sensibilitzar i col·laborar per a l’aplicació d’allò que determina la llei i que estableix que els poders públics han de garantir la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits i nivells de la creació i gestió cultural. Es van detectar resistències com: negació de les desigualtats de gènere en la nostra societat, i la cultura. Visió de què la igualtat afecta fonamentalment a les dones i no en millores per a tota la societat. I també es van detectar inèrcies de funcionament i resistències al canvi. De fet, s’al·ludeix a la meritocràcia per estar en contra de les quotes. Per altra banda, es va identificar que cal integració de la producció cultural de les dones a la producció en general; incentivar les dones per tal que s’incorporin allà on no hi son; composició paritària dels jurats: beques, premis, elecció de càrrecs, etc., i la necessitat de quotes per aconseguir la igualtat quan aquesta no existeix.
Encara queda molt per aconseguir en polítiques de conciliació familiar. Quines línies de treball creu que s’han d’impulsar, en aquest aspecte?
Aquesta tardor tenim previst endegar una campanya de sensibilització perquè hem d’aconseguir que els homes s’incorporin a la vida de les cures de les persones. La nostra campanya del 8 de març #NoCallis #Som8deMarç també ha estat dedicada a denunciar que les dones només ocupen el 35,4% dels càrrecs de direcció i d’acord amb l’’Índex d’igualtat de gènere de Catalunya’ aquesta és la dimensió on ens trobem amb les màximes desigualtats. I que una de les causes per a aquesta i d’altres discriminacions laborals és que les tasques de cura continuen sent atribuïdes socialment a les dones, que son les que demanen majoritàriament les excedències per a cura de familiars en un 91,1%, front al 8,9% d’homes.
Lamentablement, en molts casos les persones responsables de l’empresa consideren que una treballadora embarassada o en situació de recent maternitat els suposa un perjudici i la consideren menys vàlida que un home, al qual no se li suposen càrregues familiars, i tracten de buscar la manera perquè deixin d’estar en la seva empresa. La discriminació i l’assetjament es produeixen, fins i tot abans de formalitzar el contracte de treball. Quina dona no ha patit la pregunta en alguna entrevista laboral, de si té parella i si té alguna intenció de tenir fills/files de cara un futur? Als homes no els pregunten això mai. La protecció de la maternitat és un dret fonamental reconegut en els Tractats Universals dels Drets Humans i per la OIT (Organització Internacional del Treball). Determina que cal respectar en tot moment les legítimes expectatives de les dones en la relació laboral i assegura que no tindran cap restricció de drets ni cap perjudici professional pel fet de ser mares. La protecció de la igualtat i la no discriminació per raó de sexe també està referida a l’accés de béns i serveis. Tenir criatures és creure en el futur; el problema està en el fet de suposar que tenir criatures és només cosa de dones. En el marc d’un model de societat sostenible és imprescindible afavorir una distribució corresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones. En una societat en la qual la participació en el mercat laboral remunerat és el mitjà principal per a adquirir drets i deures, la situació de desavantatge de moltes dones en aquest sector, o el fet que les seves activitats no estiguin reconegudes com a treball, constitueix un obstacle important per al reconeixement dels seus drets i el desenvolupament de les seves potencialitats.
És per això que el Pla Estratègic d’Equitat de Gènere del Govern de la Generalitat 2019 – 2022, dedica l’Eix 2 a promoure l’equitat en el treball i la corresponsabilitat en els usos dels temps, amb l’objectiu d’eradicar les escletxes de gènere que persisteixen a l’ocupació, les retribucions, la pobresa, les pensions i el desequilibri en el repartiment de les responsabilitats domèstiques i de cura entre les dones i els homes, com a factor fonamental per a la independència econòmica de les dones.
La independència i l’apoderament econòmic de les dones són requisits indispensables per a la igualtat de gènere i per crear una societat equitativa i sostenible. L’apoderament millora l’accés de les dones als recursos i oportunitats econòmiques, entre aquests, el treball, serveis, béns i capacitats, i amb això, llur contribució al desenvolupament i creixement econòmic i social.
“Pel que fa a l’eradicació de la violència masclista, gran part de la societat catalana és conscient que encara queda molt per fer per aconseguir aquest objectiu. En canvi, pel que fa a la igualtat efectiva entre dones i homes, sovint hi ha la percepció que ja s’ha assolit, perquè els drets de les dones ja han estat reconeguts a nivell teòric en el nostre entorn”.
Com col·laboren des de l’ICD amb el món associatiu de l’entorn de les dones?
Desenvolupem una política de subvencions basada en donar suport a projectes interessants d’entitats sense ànim de lucre. Treballem en estreta col·laboració i complicitat amb el moviment feminista de Catalunya, amb totes les associacions i entitats de dones vinculades en la prevenció i atenció a les dones en situacions de violència masclista, en la lluita per fer efectiva la igualtat de gènere, i en la visibilització de la situació i les necessitats específiques de les dones. Tenim un Consell Nacional de les Dones de Catalunya que és un òrgan consultiu cabdal per avançar en tots els àmbits com a societat.
La societat està cada vegada més conscienciada, pel que fa a la igualtat de gènere?
Hi ha un miratge de què les dones hem aconseguit la igualtat però això no és cert. Només hi ha una igualtat sobre el paper. Ens cal arribar a la igualtat efectiva.
Què suposa per a vostè viure al Maresme, a Vilassar de Mar?
Vaig néixer i créixer a Mataró i ja fa més de vint anys que visc a Vilassar de Mar, i em sento molt vinculada a la identitat que ens atorga aquesta comarca. Soc una persona molt arrelada a la meva terra i absolutament enamorada del mar. Això em converteix en una gran defensora del #MaresmeLliureiTropical. És una comarca on podem gaudir de la platja, del bosc i també tenim els serveis de la ciutat, a més de la proximitat amb Barcelona. És una comarca amb una gran qualitat de vida. A més de les meves responsabilitats a nivell de Catalunya com a presidenta de l’Institut Català de les Dones, continuo treballant per la comarca com a consellera comarcal i per Vilassar de Mar com a regidora. És una gran satisfacció poder-ho fer i des d’aquí també m’agradaria poder engrescar a més dones a participar activament en política i en el disseny de les polítiques públiques de tots els àmbits.
