El 2019 ha estat l’any del canvi climàtic, l’any en què ha arribat a les portades i al primetime dels mitjans de comunicació. La xifra d’articles publicats s’ha duplicat (+56%) i l’interès de l’audiència ha crescut un 80% respecte de l’any anterior, segons l’estudi Taking the temperature of climate change engagement, de Chartbeat.
Fins ara, apunta l’informe, era un tema considerat ‘ratings killer,’ especialment per als canals de televisió. És a dir, era una qüestió abstracta i complicada d’explicar visualment en peces curtes i que no captava l’interès de l’audiència. “Era un nínxol”, afirma Fiona Harvey, periodista especialitzada en el canvi climàtic de The Guardian. “Abans tenies la sensació que la ciència era l’últim vagó del tren i ara, amb el canvi climàtic, ha guanyat importància”, afegeix Frederic Filloux, editor de The Monday Note.
I aquest canvi s’ha produït gràcies a l’efecte Greta Thunberg, protestes com la vaga internacional pel clima o esdeveniments com la cimera COP25 a Madrid. Tot això, amplificat per les cobertures dels mitjans de comunicació, “està tenint un impacte considerable en la política i estem veient com els polítics incorporen propostes als seus programes”, apunta Phil Chetwynd, director d’Informació d’Agence France-Presse. Entre l’audiència, mitjans com The Guardian també hi han constatat un major interès. “El canvi climàtic és avui un dels temes més demanats pels nostres subscriptors”, assegura Harvey.
Si bé l’escalfament global ha arribat a les portades i al primetime, informar-ne continua sent tot un repte. “Hem de simplificar la complexitat del canvi climàtic”, diu Chetwynd. I no sempre és fàcil… Tampoc ho és evitar titulars catastrofistes, assenyala Filloux, i precisament, en aquest sentit, Harvey esmenta la importància de parlar sobre “les solucions”, allò que pot fer la ciutadania per lluitar contra el canvi climàtic. “Mai hauries d’escriure només sobre els problemes. Sempre has d’informar sobre les solucions”, conclou.
