Àlex Garland és un dels realitzadors britànics més de moda i amb més transcendència en l’actualitat. D’ell, hem pogut veure pel·lícules com Ex-machina, Aniquilación o Men. El Seu estil cinematogràfic es caracteritza per proposar una revisió dels temes de la ciència ficció de sempre des d’una perspectiva innovadora o amb un punt de vista nou, ja sigui a nivell filosòfic o introduint perspectiva de gènere. Així, per exemple, Men, la més recent que hem pogut veure als cinemes, ens parlava de la pressió d’una dona que arriba a un poble i es troba envoltada d’homes que, d’alguna manera o altra, l’estan assatjant. A Ex-Machina va proposar una faula feminista al voltant d’un científic que estudia la possibilitat de què un robot “femení” tingui consciència.
A Civil War ens presenta una nova especulació distòpica sobre una hipotètica guerra civil americana, de la que la pel·lícula només narra el final. Garland ens explica la història d’uns periodistes i dues reporteres gràfiques que es traslladen des de nova York fins a Washington perquè creuen que allà tindrà l’assalt final d’aquesta. Serà un camí a l’estil del les road movies, en aquest cas amb la desolació i l’horror d’una lluita fratricida. Un descens a les tenebres, en darrer terme, que fa que la pel·lícula tingui moltes semblances amb Apocalipse Now, el gran clàssic ja de Francis Ford Coppola (que, per cert, aquest any estrena pel·lícula nova). Si a la cinta de Coppola els militars viatgen per matar el líder dels rebels, a Civil War, els periodistes planegen entrevistar el president dels Estats Units que, havent perdut ja la guerra, es creu que serà assassinat a la Casa Blanca. Tindrem escenes sobre el desquiciament de la guerra, personatges que ens explicaran les diferents versions dels fets i, com no, helicòpters sobrevolant el terreny de combat (substituint les Valquíries per temes del grup Suicide, cosa que no deixa de ser una metàfora).
L’altre film de qui segueix Alex Garland és la segona part de La chaqueta metálica. Deixem als espectadors continuar aquest joc de referències. Garland ha volgut donar al seu film certa importància al paper de la premsa, escrita i fotogràfica, sense deixar de banda les relacions humanes entre els protagonistes d’aquesta pel·lícula, evidentment, antibel·licista. Civil War busca la provocació en més d’una escena per donar-nos un cop de puny que ens ajudi a reflexionar i entendre el sentit de què està passant en el món.
