Des del passat 30 de maig d’enguany, la Nau Gaudí acull una nova exposició de la Col·lecció Bassat d’art contemporani català. Concretament es tracta de la primera de les tres mostres que abraça la dècada 1970-1979, amb un total d’onze artistes, alguns dels quals ja varen poder ser contemplats durant la primera edició (inaugurada el novembre del 2010) i de la qual oportunament aquesta columna se’n va fer ressò.
En aquesta mostra, destaquen pel seu protagonisme Albert Ràfols Casamada i Josep Guinovart. Casamada, pintor i també poeta, incideix en una austeritat implacable, a través de geometries, matisant formes horitzontals, a través de masses de color, amb domini de tons suaus, quasi pastels –la majoria d’obres són acrílics sobre tela– que donen com a resultat composicions d’aparent neutralitat. Destaquen: Mirall, Aparador i Moviment horitzontal.
Josep Guinovart, fidel al seu estil, i després d’una primera etapa figurativa, va fer evolucionar la seva obra cap a una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme. Els corrents abstractes i l’informalisme varen obrir noves perspectives a l’estètica de la seva pintura. Utilitzant altres recursos com la incorporació d’objectes i la manipulació lliure de la matèria, l’obra de Guinovart mostra una sèrie d’experiències molt properes a l’assamblage o collage, a base de bidons, fustes cremades, elements de rebuig, etc. Es pot comprovar en peces com: Rostoll, L’ull i la lluna i alguns Sense Títol.
Maria Girona, vídua de Ràfols Casamada, és la serenor i la sobrietat en contrast amb els dos artistes anteriors. Paisatges i interiors càlids, en base a un especial concepte de la geometria. Casa veneciana, Rio Plata o un Sense Títol (interior de Calaceite), mostren una pinzellada petita i delicada amb joc cromàtic suau i sense dissonàncies. Una obra plàcida, quasi infantil, però realitzada amb precisió i exquisidesa.
Malgrat la radicalitat de Guinovart, August Puig atrapa immediatament l’espectador per la seva espectacular abstracció, plena de potència i color, absolutament subjugant i impactant. L’obra de Puig, sempre va girar a l’entorn de l’òrbita del surrealisme, amb predomini d’un vehement gust pel color, i que va cultivar al llarg de la seva carrera.
Presència mínima d’Antoni Clave i d’Erwin Bechtold –és d’esperar amplitud d’obra en la propera mostra–, dues interessantíssimes mostres de Joan Miró –punts, línies i taques de color sense cap ortodòxia i intensament complexes–, i a nivell escultòric, destacar la fascinació de la peça Homenatge a Visconti d’Andreu Alfaro, sinuosa, elegant i suggerent, o l’obra de Marcel Martí. Escultures denominades orgàniques amb clares referències al Modernisme català, a través de línies senzilles i depurades, donant molt importància al volum.
Una mostra artística, de caire molt històric pel que l’art va significar d’esplendor econòmic, ressorgiment social i activisme cultural.
Com diu la Jfalia, depe8n de les circumste0ncies i del moenmt. Perf2 en qualsevol cas, jo crec que si amb un amic pots compartir qualsevol cosa per que8 no compartir sexe alguna vegada, encara que aquella persona no hagi de ser la teva parella mai a la vida? Entenent el sexe en aquest context- com l’accif3 de compartir qualsevol altra cosa, igual que es pot compartir un disgust o una alegria. I sempre que cap de les dues persones no hagi adoptat el compromeds de fidelitat amb una altra, e9s clar, perque8 llavors hi hauria traicions pel mig. No se9 si m’explico gaire, no voldria que semble9s una frivolitat, perque8 t’asseguro que per mi- no ho e9s.
No es tracta de ser fredvol que en aquetss temes mllor no ser-ho; perf2, per que8 no? En el fons, la frase em sembla una tautologia. Entenc que amb un amic/ga pots fer l’amor i seguint-ho essent. I no nome9 amb qui fas l’amor ha de ser el teu fanic amic. La qfcestif3 e9s que, manta vegades, amb qui fas l’amor normalment no ets amic/ga. Aquesta e9s la volta de clau de la parella. I aixed anem
Potser sed, c0gata. No e9s que jo vulgui —ni molt menys— priavr als avis que s’aboquin amb els nets; el que passa, e9s que aquesta altra oportunitat de la que parles, ho sere0 en tot cas solament per l’avi, doncs, no ho podre0 ser mai pel fill.
Amic Pensador, quant de temps! No sabia que havies tonrat. c9s una grata sorpresa retrobar-te. Em sap greu, perf2 comene7o discrepant del teu pensament d’avui: no estic segur que sigui certa la teva afirmacif3. Jo crec que es pot fer l’amor amb un amic i continuar essent amics. I tant. Una abrae7ada de retrobada.
Nepf4, eis aqui a minha primeira pegoastm num blog. Apf3s a sua aula no MBKM, fiquei pensando muito sobre todas as discussf5es que tivemos, sobre como a sociedade este1 evoluindo e, principalmente, como nf3s tambe9m evoluedmos, sem muitas vezes nos darmos conta disso. Estamos imergidos em uma engrenagem de compromissos, rotinas e procedimentos, e muitas vezes acabamos ne3o olhando para as coisas que nos cercam.Vejo o quanto e9 necesse1rio pararmos e olharmos ao nosso redor e, da mesma forma, tambe9m e9 necesse1rio olharmos para nf3s mesmos, pois a mudane7a sf3 e9 notada quando ela je1 aconteceu. c9 de grande importe2ncia nos questionarmos sempre sobre o quea estamos fazendo, ou seja, o que estamos fazendo com o nosso tempo, e como estamos fazendo, como estamos usando este tempo.A partir da sua aula, me dei conta de que ne3o estou inserida no ambiente 2.0 e comecei a me preocupar, pois senti a impresse3o de estar ficando para tre1s. Eu tambe9m concordo com vocea que todos nf3s somos blogueiros, muitos ate9 ne3o sabem disso, como eu ne3o sabia! Mas olhando um pouco para o passado, me dei conta de que je1 fazia blogs na adolesceancia, alie1s quem e9 que nunca teve ou que nunca respondeu a um “caderninho de enquete”, onde eram escritas ve1rias perguntas, uma por pe1gina, nos mais variados assuntos, desde informae7f5es e gostos pessoais (como nome, idade, cor favorita, cantor favorito, etc) ate9 informae7f5es sobre a opinie3o de cada um acerca de uma determinada queste3o em evideancia na e9poca. Ale9m deste, tambe9m havia o chamado “caderno de recordae7f5es”, todo colorido, alguns ate9 com fotos, no qual vocea pedia para que seus amigos lhe deixassem uma mensagem.Esses eram os blogs de alguns anos atre1s e, com certeza, posso afirmar que je1 fui uma blogueira, que je1 circulei meus caderninhos pelo bairro e pela escola toda, que je1 escrevi em muitos caderninhos tambe9m, o que preciso fazer e9 voltar a pegar o jeito e mudar as ferramentas!