Ens trobem davant una societat trastornada en la qual res té sentit. Estem clarament immersos en un futur que ens retorna a valors del passat. Els més grans recordem les iguales que es pagaven als metges per les seves visites i també els vitalicis per poder cobrar una pensió quan fossis vell. El fonamentalisme religiós islàmic, que ens fa recordar el catolicisme més retrògrad de la dictadura, que va donar suport al govern del general Franco, que tenia en la seva tauleta de nit la mà incorrupta de Santa Teresa de Jesús, perquè l’ajudés a no tremolar quan signava condemnes de mort de ciutadans contraris al seu règim. Era totalment increïble que avui dia es pogués pensar que les properes generacions segurament viuran pitjor que nosaltres. L’existència d’una nova forma incontrolable d’explotació capitalista globalitzada, basada en el món financer, que està propiciant la defunció de l’estat del benestar, provocant la diferència cada vegada més gran entre pobres i rics. El cinisme democràtic d’una societat que no qüestiona la democràcia, però sí els polítics que la comanden.
Totes aquestes qüestions tan evidents, són ignorades per una societat civil que es regeix per la tàctica covarda de l’estruç, d’amagar el cap sota l’ala. Per acabar-ho d’adobar el perill de les centrals nuclears que podrien acabar afectant milions de persones. Caldria prendre mesures radicals, després dels desastres de Txernòbil i Fukushima, que han matat i continuen fent-ho a milers de persones, però qui ho farà? L’actual societat globalitzada i del coneixement, requereix un canvi de mentalitat molt simple d’exposar però molt difícil d’acceptar i practicar. Es tracta d’utilitzar el nostre cervell, l’òrgan més desenvolupat dels éssers humans per pensar el que realment passa i el que hauríem de fer. Potser ha arribat el moment de començar a ser realment humans, superant la nostra agressivitat, pròpia de la nostra etapa evolutiva més primitiva, tot i que aquest plantejament ens suposi un gran esforç que se’ns fa molt difícil d’assumir, quasi bé impossible. Però hem de començar a fer-ho.
