L’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot –obert a tot el públic i d’entrada gratuïta– va inaugurar-se el 17 de desembre de 2011 i s’ha convertit en el punt de referència perquè els visitants que ho desitgin puguin conèixer l’obra d’aquest destacat artista masnoví.
Precisament, en la presentació, l’artista va manifestar la seva satisfacció i orgull perquè al Masnou s’hagi creat un espai estable d’exposició de la seva obra plàstica. De la mateixa manera, Pericot també assenyalava que es tracta d’un espai obert al públic i al debat, que representa la culminació d’un dels ideals de l’art cinètic: que l’espectador interactuï amb l’obra.
L’art cinètic és un corrent artístic en el qual les obres tenen moviment o sembla que el tinguin. Es pot basar en il·lusions òptiques i alhora, el moviment de l’espectador també permet una nova visió de l’obra artística. Les primeres manifestacions d’aquest art que cal situar entre les avantguardes, són per volts de 1910.
Per la seva banda, Jordi Pericot (El Masnou, 1931), de tornada de París, a finals dels anys seixanta, va ser un dels introductors a Espanya dels corrents d’art cinètic. Espai i estètica del moviment són dos dels referents dels seus treballs, com pot veure’s en aquesta important col·lecció permanent, que consta de 32 obres exposades en 100 m2, una donació que el propi artista va fer al Museu Municipal del Masnou.
Una sòlida trajectòria artística
Els visitants que s’apropin a l’Espai d’Art Cinètic poden descobrir de primera mà l’obra d’aquest creador a través de sis àmbits: les albors del Cinetisme, París (1963-1972); el moviment per la reflexió, Miralls guerxos (1965-1968); el moviment per la refracció, Plàstic estriat (1966-1971); el mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972); la tensió entre ésser i buit, Formes, colors i buits (1971-1974), i el cinestisme orgànic, Les figures retòriques (1981-1984).
A través de la contemplació de les obres d’aquestes diverses etapes artístiques, el visitant pot acostar-se a un art que juga amb el moviment i convida a moure’s el públic que les mira.
Pericot, que va introduir-se en les tècniques del cinema experimental a França, on va iniciar la seva trajectòria artística, en tornar d’aquest país va mantenir una destacada activitat cultural, centrant-se en la recerca de l’art cinètic. En aquest context crea el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques), en el qual hi havia Oriol Bohigas, Ricard Bofill o Ricard Salvat, entre d’altres. Actualment, l’obra de Pericot es troba en museus d’art contemporani de Madrid, Sevilla, Eivissa, Iowa, Ottawa, Hèlsinki, Santiago de Xile…
Un cop va obrir-se l’espai permanent, des del Museu Municipal de Nàutica s’ha dinamitzat la col·lecció de Pericot, fent recerca i catalogació i impulsant activitats en el camp pedagògic.
D’altra banda, com assegura el propi artista, el cinetisme “és precursor de les noves tecnologies”. I precisament, en un futur és previst continuar treballant a l’Espai Cinètic amb estudiants que treballaran la imatge mòbil. Una proposta aquesta, que el regidor de Cultura del Masnou, Jaume Oliveras (ERC), considera que “s’ha d’anar impulsant en aquesta direcció, amb els ajuts que tinguem”.
