Als anys 90 una colla de tècnics de tractament de residus urbans vam fer amb autobús un recorregut per Alemanya i Àustria visitant centres de tractament de residus. A l’arribar a Viena el xofer va estacionar-se uns moments davant de l’hotel a l’espai reservat de càrrega i descàrrega de clients mentre la intèrpret hi entrava per demanar informació. En aquell moment, va passar un xicot jove que va picar el vidre del conductor i amb cara enfada ens va escridassar en alemany. Al cap d’uns segons, una dona velleta, amb un paraigua, ens va fer el mateix. Quan va sortir la intèrpret ens va aclarir de què anava l’escridassada: tots dos, el jove estudiant i la velleta, ens insultaven perquè estàvem aturats amb el motor del bus en marxa i sense cap necessitat contaminàvem l’aire amb el CO2 del motor. Aquesta sensibilitat respecte la contaminació em va quedar ben gravada a la memòria
Que el canvi climàtic és conseqüència de l’acció de l’home i de la generació de CO2 no és ja una opinió, sinó una certesa absoluta avalada per innumerables estudiosos del tema i només és negada per interessos econòmics d’alguns com el president Trump. Hem d’adonar-nos de la magnitud de la tragèdia: l’elevació en dos graus de la temperatura global de la Terra. I prendre mesures dràstiques i urgents, com començar a pensar que totes les activitats econòmiques haurien d’incorporar al cost real el derivat de les agressions al medi ambient.
Les pomes i kiwis que ens venen de Nova Zelanda o els espàrrecs del Perú són competitius amb els que es produeixen al Maresme, Lleida o Galícia perquè només incorporen al preu els costos de transport del combustible gastat i no el cost ambiental del CO2 emès per aquest. Pel nostre benestar i el dels nostres fills i nets cal que tinguem la sensibilitat ecològica de la velleta i l’estudiant.
