Quan jo era petita, els pares em van regalar una col·lecció de contes il·lustrats per l’Emilio Freixas, Los 10 mejores cuentos indostánicos i Los 10 mejores cuentos germánicos, que encara conservo. Eren màgics! El meu pare me’ls llegia quan jo estava malalta de varicel·la o tenia angines. Per a un infant, escoltar és essencial. Vol dir que algú li fa companyia, que algú li dedica atenció i que, en llegir-li contes, li transmet saviesa i poesia.
Ho he recordat mentre llegia Contes que em van curar, de Nadia Ghulam, publicat per Voliana Edicions. No sé si a mi em van curar. Em consolaven, això sí. I em feien sentir especial. Com totes les nenes i nens, en escoltar cada un dels contes, jo n’era la protagonista. Amb els anys, vaig descobrir que molts relats populars tenen la mateixa arrel i que estableixen un diàleg intercultural molt interessant i didàctic. Que cada conte té moltes variants i que sovint hi ha algun mite conegut al darrere. Recordem la ingent feina lingüística i de recopilació de contes orals populars dels Germans Grimm.
Nadia Ghulam ve de l’Afganistan i, en col·laboració amb Joan Soler i Amigó, narra les històries que la seva mare li explicava a l’hospital on va ser ingressada a conseqüència de les ferides produïdes per una bomba. La Nadia diu que encara du aquests contes al cor. També diu que la retornen al seu paisatge, al de veritat, al fèrtil i feliç. Potser aquests contes, la capacitat dels homes d’intercanviar històries i fer-les grans i variades, també ens pot dur cap a la pau. Com diu la Nadia en el pròleg, “no hi ha problemes entre cultures, només entre incultures”; i com va dir Albert Einstein, “Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit, explica-li contes, si el vols més savi, explica-li més contes”.
Herois, prínceps, dracs, fades, genis, palaus, gorgs, turons… Contes d’amors eterns, impossibles; d’herois que coneixen els seus límits -m’encanta aquesta frase del segon conte-; la Bibi Lol, que perd la sabata com a la coneguda Ventafocs, conte recollit a casa nostra per en Joan Amades; l’enginy d’un marrec que ha de superar tres proves -el tres, número místic i sagrat-; els tresors, símbol del nostre jo interior; el valor d’una dona; i tantes i tantes fantàstiques situacions enriquidores… Contes que ens ajuden a entendre i solucionar problemes i obstacles en aquesta vida, que tot i ser sorprenent i preciosa, sovint ens posa difícil trobar-hi el sentit.
A Contes que em van curar de Nadia Ghulam, la màgia i la poesia dels contes i dels records de les paraules de la seva mare, dites també per a nosaltres, ens delitarà i guarirà.
Que Al·là, o el Déu a qui tu fas confiança, lector, escolti la pregària final de tots els contes i ens guareixi de tot mal.
