Ja ho feien els artesans a través dels gremis en l’època medieval i avui ho fan les pimes i les grans empreses. Les formules de cooperació poden ser extremadament diverses – societats mercantils, associacions, cooperatives, Unions Temporals d’Empreses (UTE), consorcis, xarxes…- però totes elles responen a un únic objectiu: unir esforços, recursos i talents per aconseguir avantatges competitius que en un món globalitzat, en plena crisi econòmica i en solitari mai s’obtindrien.
Un valor de petits i grans. Un exemple clar de l’aplicació d’aquest valor és Reproin, una empresa de productes mecanitzats que el 2002 va iniciar la seva expansió a Amèrica Llatina associada amb altres marques i que avui forma part del grup Sogeintec, societat limitada de quatre empreses i representativa de 25 més. Joaquim Julvé, l’administrador, reconeix que el salt de l’Atlàntic “no s’hauria pogut fer sense aquesta estratègia de cooperació” ja que un pas així demana “inversió i molt treball previ de coneixement de la idiosincràsia de cada país”.
Les petites empreses locals tampoc no quedes avui al marge de les experiències de cooperació. “De fet, a nivell local és més fàcil compartir coneixements i oportunitats”, explica Toni Codina, presidenta d’Onion, Xarxa de Cooperació Empresarial de Sabadell. “La cooperació ens ajuda a adonar-nos a conèixer en el nostre àmbit i no perdre clients caps a Barcelona”, afegeix. En aquest nivell Ajuntaments, Universitats i patronals aposten actualment fermament per aquest valor.
Cooperar també per innovar. Ara bé, a diferència de fa uns anys, el valor de la cooperació ja exigeix un pas més. Les col·laboracions empresarials que es busquen actualment ja no són simplement per obrir nous mercats, siguin internacionals o locals, sinó, per guanyar en diferència, en innovació. En aquest sentit, experts com Julio Pitlik, soci fundador de Know-How, director de la Càtedra de Formació Cooperativa de la Universitat de Tel-Aviv i assessor de diverses empreses, apunta que els millors beneficis s’obtenen entre empreses completament diferents. De sectors completament allunyats.
Aquest és el cas, per exemple, de la productora Clack, copropietat d’Eloi Aymerich i Joan Salicrú, i de l’emprenedor Xandri Calsapeu que des de fa dos anys comparteixen El Públic, un bar cultural al centre de Mataró, fins al punt que la seu del negoci audiovisual es troba en un espai de 30 m2 dins de l’establiment.
En el cas d’aquesta empresa la cooperació no és una necessitat, sinó una filosofia de treball. “La cooperació és imprescindible en el nostre funcionament, de fet, no ens la plantegem com una via de millora del negoci, sinó pràcticament com una militància”, explica Aymerich. De fet, ells mateixos es defineixen com una xarxa de joves creadors freelance que donen sortida a projectes compartits. “Creiem que la cooperació és més sostenible, reforça la proximitat i aquesta forma de treballar ens fa més feliços”, afirma Aymerich. En definitiva, demostren cada dia que una altre model empresarial és possible.
La confiança és la clau. Possible sí, però no fàcil, perquè les aliances no sempre triomfen. La maleta de la cooperació empresarial s’ha de carregar amb molts altres valors perquè conclogui amb èxit. En primer lloc és molt aconsellable que totes les parts implicades tinguin clars els objectius que es busquen, com es reparteixen les feines, les responsabilitats i les contribucions de les parts per evitar riscos innecessaris. També cal triar el soci adequat amb el qual hi ha d’haver “respecte mutu, amistat i molta confiança”, apunta Julvé.
Codina, que com a redactora publicitària aviat formarà part de la xarxa empresarial Improva, afegeix la necessitat de “ser sempre flexiva i oberta als altres respecte la forma de treballar, generosa a l’hora de compartir la informació” i recorda que “aquests projectes necessiten més esforç que l’habitual”. I és que, més enllà dels fruits que en puguin sorgir, aquesta emprenedora es mostra convençuda que “l’intercanvi professional sempre és positiu com a aprenentatge”.
Cooperar avui és sinònim de millora de competitivitat, acceleració, diferenciació, internacionalització, reducció de costos, accés a nous mercats, clients i contactes… però sobretot noves oportunitats de supervivència. Sigui com sigui, valors que avui s’adquireixen per necessitat, demà poden ser estil de vida.
