D’Arenys de Munt a Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar ha pres el relleu a Arenys de Munt en la iconografia del municipalisme independentista. Existeix un moviment d’alcaldes i regidors que es declaren obertament partidaris de la independència, liderats per Vic i Girona. El col·lectiu agrupa ajuntaments convergents, republicans i cupaires, segurament també d’altres partits, però molt en menor mesura. El municipalisme empeny les direccions nacionals dels partits -sobretot a Convergència i Unió- cap a l’independentisme institucionalitzat.

Tot aquest moviment prové de la consulta d’Arenys de Munt i, recentment, s’ha revifat amb la guerra de banderes al balcó de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar. El Maresme s’ha fet un lloc en el mapa de consistoris i poblacions que fan passes cap a l’estat propi. En totes dues ocasions (consulta i bandera), el ressò mediàtic i l’ajut sempre impagable de l’aparell de l’Estat han alimentat l’èxit i la seva popularització. L’actual delegada del govern del PP a Catalunya, María de los Llanos de Luna, acaba de situar la guerra de banderes entre les seves prioritats. S’ha proposat combatre i perseguir legalment els consistoris que no facin onejar la bandera espanyola, la qual cosa diu molt de la poca traça que té la nova delegada a decidir què és urgent i què important en els actuals temps de crisi econòmica.

Sant Pol, de la mateixa manera que en el seu dia Arenys de Munt, obre la via d’un desacatament legal en matèria de protocol i simbologia que compta amb la complicitat manifesta del govern de la Generalitat. El conflicte no resolt entre l’executiu espanyol i el català es trasllada a la trinxera dels ajuntaments, que prou feina tenen a pagar les nòmines a final de mes i quadrar els comptes.

Tant a Arenys de Munt com a Sant Pol de Mar, però, l’alcaldia ha tingut un paper secundari. Arenys de Munt va canviar d’alcalde després de la consulta, i el paper de l’alcaldessa de Sant Pol amb l’episodi de les banderes és més aviat discret. Ens trobem en un moment molt interessant per al municipalisme, però amb els lideratges més febles i menys carismàtics que es recordin des del restabliment democràtic. El Maresme no s’escapa de la pèrdua de referents en el món local. En el pitjor moment.