L’amenaça ha cessat, no hi haurà vagues durant l’inici del nou curs escolar, ja que sindicats i Educació han arribat a un acord: hi haurà més mestres i professors. L’augment de la plantilla permetrà reduir horari lectiu, perquè com més siguin, menys toca per cap.
Aquest acord fa pensar que solucionar altres problemes també és possible, però parlar-ne és un incordi per diversos actors. Parlem de les ràtios elevadíssimes a les classes, dels horaris excessivament matiners per a infants i joves, de la pèrdua dels serveis de menjador i dels difícils anys de guarderia i preescolar.
El nombre d’alumnes per classe és molt elevat, o el de professors és reduït, també es pot mirar així. Començar tan d’hora i estar 6 hores asseguts, o impartint lliçons, és el camí cap a la pèrdua de l’atenció i la qualitat de l’ensenyament. A part, que físicament, l’alumnat en creixement necessita hores de son per desenvolupar bé el seu cervell. L’escola és educadora, i hauria de ser-ho amb l’alimentació, ja que els menjadors escolars no només ajuden a les famílies econòmicament, sinó que també incorporen hàbits saludables a la societat. Els més petits marxen abans de casa que els adults, els separen dels seus pares i mares massa d’hora, trencant llaços molt necessaris des del punt de vista de l’educació emocional.
L’evidencia científica del mètode finlandès ha demostrat les afirmacions anteriors, i els seus resultats acadèmics ho avalen. Llavors, per què aquí fem el que fem?
Al nostre país no es poden fer aquestes coses perquè tenim molt poca conciliació familiar. Pensin en com quadrar horaris de feina amb portar a la canalla a les 10 en lloc de les 8, o com encarregar-se dels més petits els primers mesos i anys de vida sense guarderies i preescolars. Digueu al professorat que facin matí i tarda, més la feina a casa. Demaneu recursos menjador a la política que tantes retallades ha fet. El problema transcendeix les conselleries d’educació, però és que una bona educació afecta a tota la societat.
