Que ningú és profeta a la seva terra és una dita que s’ha convertit en asseveració. La saviesa popular ha entès perfectament de la maldat de la petita enveja de veïnatge, del conegut, esdevinguda mesquinesa que s’escampa per arreu. Però potser el pitjor està en l’oblit al que sembla condemnar-se a la persona que ha assolit un reconeixement que massa vegades s’associa a circumstàncies espúries o essent benvolents, casuals. Per això davant d’aquest fet el personatge reconegut sentint-se superior, perquè ho és, abandona la batalla amb un ja us ho fareu.
Mataró i el Maresme no en són excepció. Cada vegada són més els maresmencs que obtenen reconeixements professionals per arreu. No hi ha camp d’activitat on no puguem trobar veïns en el grup capdavanter. A la medicina, l’ensenyament, la investigació, la natura, el periodisme, els esports, la cultura, etc., un munt de personatges propers ens contemplen en la seva saviesa i el nostre oblit.
Com exemple bé valgui el cas museístic en el qual una mataronina dirigeix el Centre d’art de La Pedrera, mentre un altre n’és el cap de Santa Mònica i un tercer és staff en el Museu Picasso. Tots ells amb el desconeixement dels seus convilatans. Això per no entrar en el camp polític, amb exministres (Joan Majó), consellers de la Generalitat (Antoni Subirà, Salvador Milà), diputats i parlamentaris diversos, de qui s’ha deixat de tenir notícia de la seva existència propera.
Ara, en moments de crisi, i quan apareix resplendent l’eufemisme del “Govern dels millors” no estaria de més que aquells que manen fessin mirada al seu entorn i pensessin, o més ben dit, creiessin, que tots aquells personatges reconeguts en les seves especialitats, podrien ajudar amb els seus coneixements i opinió, aportant noves visons per sortir de l’atzucac en el qual tots estem ficats.
Hi guanyaríem tots. Els que manen gaudint d’una assessoria d’alta qualitat. Els “reconeguts” que recobrarien l’estima dels seus propers i a més podrien fer quelcom per la seva terra més íntima i propera i la ciutat que tindria un punt de far i guia de veritable coneixement i vàlua.
Potser comença a ser hora que no ser profeta a la seva terra i el govern dels millors siguin tan sols eufemismes. En moments com els actuals no aprofitar-ho seria un malbaratament que no ens podem permetre de cap de les maneres.
