Massa sovint el legislador no és prou clar en les seves apreciacions. Llavors, ja sigui uns cops per prodigar-se en la redundància i d’altres en l’escassedat dels mots, la legislació dóna peu a diferents interpretacions de la norma. I això deu ser el que deu estar passant, quan administració i juristes de reconegut prestigi no conclouen igual sobre si el fet de no pagar, quan hom passa per un qualsevol peatge d’una qualsevol autopista, s’ha de considerar una infracció susceptible de ser o no sancionada.
Fins aquí tot estaria dins de la normalitat, però quan el que es pretén, com és el cas, és sancionar per així silenciar un clam popular contra una injustícia i un greuge comparatiu, perd la normalitat i no es pot entendre d’altra manera que sota els conceptes de coacció i intimidació a fi de generar la suficient por a la ciutadania per a què així abandoni tal reivindicació.
En un estat democràtic, si l’essència de la llei ha d’orientar-se a satisfer l’interès general, la sanció ha de posar fre a aquelles actituds individuals que signifiquin un perjudici social. I aquí, el perjudici social no es dóna pel fet que desenes de milers de persones no paguin en passar pel peatge, sinó pel fet que l’autopista que el conté ha estat ja pagada desenes de vegades.
Tal i com el diputat de SI Uriel Beltran va tenir a bé recordar a ses senyories del Parlament, “concessió” vol dir: “Dret que se li atorga a una concessionària a cobrar un peatge a fi de recuperar allò que va invertir, sufragant a més les despeses que es produeixin com a conseqüència del seu manteniment durant el termini de la concessió i com no, a tot això, permetent sempre l’afegitó del corresponent marge empresarial. Marge aquest, que per molt que admeti discrepàncies en el quant, perd tot argument de discussió, després que la C32 hagi estat ja amortitzada trenta-dues vegades, l’AP7, cinquanta i la C33, vint-i-set.
Per tant si el govern ha de prendre alguna mesura sobre el #nonullpagar, no ha de ser sancionant els qui evidencien la injustícia, sinó prenent amb valentia decisions encaminades a eliminar en el més curt termini possible, els peatges de totes aquelles vies en les que ja s’han assolit les xifres pactades.
…. O és que tot es pot retallar, menys segons què?
