Els anys trenta van arribar aires feixistes a tot Europa. A Catalunya els fets més significatius foren el Fets d’octubre de 1934 i la Guerra Civil el juliol de 1936.
A l’estellar la guerra, la vida de les dones es va transformar profundament. En mig de dures condicions van organitzar tallers de confecció de roba pels soldats, varen fer d’infermeres en els hospitals, van tenir cura dels refugiats, van col·laborar amb els ajuntaments en tot el que els atenyia com voluntàries.
També n’hi va haver que es varen fer milicianes. Van agafar les armes i varen anar al front. Tot i que el cap d’uns mesos varen estar com a infermeres, construïren barricades, treballaren en fàbriques de material de guerra, voluntàries en un bus de biblioteques al front de guerra… Lluitaren contra el feixisme com a regidores dels ajuntaments republicans, directores de diaris i revistes… Aquesta organització va ser possible perquè hi havia una consciència feminista. Moltes dones, en temps de la República, havien fet grans avenços en deslliurar-se de les traves patriarcals i masclistes. Tenim diversos exemples com Consol Nogueras, regidora pionera a Catalunya com a primera regidora de l’ajuntament de Mataró (1934-1939). O Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya (1934), en temps de guerra va agafar les armes i va anar com a miliciana al front d’Aragó.
Tornem a sentir veus del feixisme a nivell internacional i ara més que mai s’ha fet visible a Catalunya. Hem de posar-hi remei abans que sigui massa tard!
