Gran part del cinema comercial (també la majoria de l’audiovisual de les plataformes) ens té acostumats a històries situades més al costat de la burgesia (Casa en flames, per exemple) o a explicar-nos grans moments de la història (sempre vinculats a estructures de poder o àuliques). També és cert que, al llarg de la història del cinema, han anat apareixent diferents moviments centrats en el realisme i la denúncia social (neorealisme italià, cinema social anglès…). A Catalunya estem tenint una collita de nova autoria (principalment femenina com ara Carla Simon o Belén Funes) que intenten aportar altres veus i històries a les cartelleres. Aquest és el cas d’El 47, que està essent un dels fenòmens cinematogràfics de l’any.
Aquest film de Marcel Barrena ens explica un capítol vinculat a les lluites veïnals un cop mort Franco. Antonio Vital és un immigrant arribat des d’Andalusia que s’instal·la al turó de Torre Baró. Allà hi viu una gran concentració de persones migrades al voltant del fenomen del “Chabolismo”. Mancats de tota mena de serveis (aigua corrent, electricitat, carrers…), també necessitarien un transport públic que els acostés a la ciutat per treballar. Antonio és conductor d’autobús, conscient d’aquesta mancança i fart de ser ignorat per les institucions, farà arribar un vehicle a dalt de tot del turó com a reivindicació.
El 47 fa seva la lluita de nombroses comunitats de veïns i veïnes que al llarg de la dècada dels 70 van realitzar moltes reivindicacions per aconseguir espais o serveis per a zones oblidades políticament (o senzillament, que no interessaven). El film és mou en una fina línia entre el costumisme i el drama, sempre mesurat per a no caure en la caricatura. El guió passa amb intel·ligència des del pla més íntim (Antonio i la seva dona, la filla…) fins al retrat de grup i la denúncia. El tractament de les llengües catalana i castellana és bastant acurat. El director, Marcel Barrena és conscient de què el film seria inversemblant parlat només en una de les dues. Per aquest motiu realitza un film bilingüe (subtitulat), l’èxit del qual demostra que és possible exportar-lo fora de Catalunya.
Marcel Barrena és un director que es mou dins el terreny del cinema social, com ja va demostrar a Mediterráneo, el film sobre els camps de refugiats a Lesbos. A El 47 torna a comptar amb Eduard Fernández que ens ofereix una gran i matisada interpretació. L’actor comprèn el personatge d’Antonio Vital i sap envoltar-lo de la humanitat necessària. Aviat podrem veure una altra sensacional interpretació de Fernández a Marco, on interpreta la vida de Marco Batlle, el fals president d’una associació de víctimes dels camps de concentració. Però a El 47 també destaquen les interpretacions de Clara Segura i Carlos Cuevas, que dona vida a un jove Pasqual Maragall.
