Fa setmanes vaig visitar, després de força mesos de no fer-ho, el celler romà de Vallmora (Teià) i el Centre d’Acollida Turística dedicat a la romanització a Catalunya i als orígens i el comerç del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella. Aquests dos equipaments, inaugurats el 2009, avui estan gestionats per la Mancomunitat d’Alella, el Masnou i Teià.
Indignant és el qualificatiu que pot reflectir l’estat d’abandó de què ha estat objecte el celler romà els darrers mesos. Observar-ne la manca de manteniment acurat de la jardineria de les diverses zones verdes, del recinte arqueològic i del perímetre de les vinyes testimonials; i, sobretot, l’estat de degradació de les estructures del jaciment arqueològic, va ser una escena esperpèntica (només cal donar un cop d’ull als revestiments originals d’època romana dels tres dipòsits de decantació del most per fer-se’n una idea: escandalós!). I com a exalcalde de Teià (2003-2009) exigeixo responsabilitat política: al govern municipal, principal responsable d’aquest abandó (precisament perquè té l’obligació de vetllar pel patrimoni arqueològic local) i a la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià.
És evident que l’actual govern municipal (Gent de Teià) no pot desentendre’s de la seva responsabilitat pública envers el celler romà de Vallmora, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Si el nivell d’irresposabilitat política és de tal magnitud, haurà de ser la Direcció General del Patrimoni Cultural qui haurà de fer llaurar dret el govern municipal que atempta per desídia o per despit contra el propi patrimoni. I si és la Mancomunitat de Serveis dels tres municipis qui té la cessió de la gestió dels dos equipaments, hauria de ser precisament l’Ajuntament de Teià qui en demanés responsabilitat.
Sortosament, des del grup municipal d’ERC de Teià, la regidora i portaveu Emma Peiró va registrar una instància el passat 20 de gener instant l’alcalde de Teià a “una intervenció pal·liativa de restauració amb caràcter d’urgència de les estructures malmeses, i molt especialment els revestiments dels tres dipòsits”, amb còpia a l’arqueòleg territorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
No oblidem que el celler romà de Vallmora ha estat objecte d’estudi per part de la comunitat científica internacional, especialment de la mà de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Fa poques setmanes, la pròpia directora de l’ICAC, Isabel Rodà, recordava, a través del diari Ara, amb l’article “El vi romà a Catalunya” (23/1/12), la importància històrica d’aquest jaciment.
