En el camp de l’Ensenyament, de l’Escola, de l”Institut, el 3r.trimestre és un període decisiu del curs escolar, aquell en el qual ens donaran el “passi” cap un curs superior… o no. Ja estem doncs amb l’”ai al cor”, alumnes, professors i pares.
La situació d’aquests mesos significa, des d’un punt de vista psicològic, que els aspectes motivacional i afectius entren en joc amb molta força.
Pels mestres es tracta d’acabar de decidir si fulanet o menganeta passen de curs o no.
Alguns alumnes han de decidir si fan un esforç final per remuntar les assignatures que no van bé, començar a pensar en planificar l’estiu per millorar alguns aprenentatges o resignar-se a repetir. En aquest trimestre com en cap, hi juguen no solament les possibilitats de continuar aprovant o no les assignatures, sinó les conseqüències que pot tenir superar el curs o no fer-ho per l’autoimatge d’estudiant.
De fet, el valor que tenim de nosaltres mateixos, el que en diem autoimatge és una “construcció cognitiva” (mental) que conté molts elements emocionals. Així, els alumnes poden pensar si són bons estudiant gràcies al propi esforç, o mal estudiants perquè “no m’agrada estudiar”, o en realitat perquè ja no me n’assabento de res i per tant dec ser una mica tonto, o que no m’ho expliquen bé.
Les sensacions del professionals de l’educació passen moltes vegades pel dubte de “si ho estarem fent bé”, o de si “som poc considerats o prou competents”. Els pares, per la seva banda, poden pensar: “Tenim un fill/a que no li van els estudis (justificació molt saludable per no haver de pensar més, i que amaga el sentiment tan desagradable de “no saber-ne més”, com a pares, o que “el nostre fill no és gaire espavilat”), o que tenim una” llumenera” i no cal que ens preocupem massa pel tema.
Com veieu, els plantejaments són una mica simples, però no massa lluny de les vivències dels alumnes, dels professionals i dels pares en aquest període del curs escolar i reflecteixen una barreja de sentiments i raons relacionades amb l’acabament d’un període i les valoracions del que hem aconseguit tots plegats. Per tant, posem a prova la nostra autoestima amb el que pot suposar de pensaments de culpa, desànim, decepció o tot el contrari, quan el final de curs és correcte.
Quan ens demanen ajut per a un/a alumne/a que “no li van bé els estudis”, o bé per a una institució que no obté els resultats esperats, o bé per a una família que no creu en la possible millora dels aprenentatges dels seus fills, els psicòlegs podem ajudar a descobrir quines emocions bloquegen allò que seria “objectivament” interessant pels subjectes (i/o pels pares o els professionals de l’ensenyament ); això sí, buscant la recuperació de les ganes d’aprendre, d’ensenyar, d’educar.
Evidentment no existeixen solucions màgiques per a resoldre el món sentimental i emocional dels infants, els adolescents i els adults. Cal poder afrontar les dificultats que alguns alumnes troben en el seu aprenentatge i estudi com les conseqüències emocionals que comporta aprendre, estudiar… i aprovar.
