Bona part dels afeccionats i professionals de la història, els pot sorprendre que en una columna d’art es parli de l’historiador i arqueòleg Marià Ribas, prou conegut al Maresme, pel seus descobriments en aquest àmbit, juntament amb un bon equip de col·laboradors amateurs, però amb gran entusiasme, alguns d’ells, continuadors del seu mestratge.
Si més no, però, la visita a l’exposició Vil·la romana de Torre Llauder, de res rústica iluronesium, que fins al proper 28 d’octubre romandrà oberta al Museu de Mataró (Can Serra), permet admirar la magnífica qualitat que, com a dibuixant manifestava Ribas, a fi i efecte de poder demostrar amb precisió infinita i detalls a la centèsima, com eren en conjunt els mosaics, les monedes, les àmfores, les decoracions, etc., de bona part de les seves troballes.
L’exposició commemora el 50è aniversari del descobriment (1961) del jaciment situat al Clos Arqueològic, al barri de Pla d’en Boet de Mataró, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i que pren el nom de la casa pairal fortificada al segle XVII, construïda al voltant d’una torre de defensa del segle XVI, l’anomenat mas Llauder.
Per tant, visitar la mostra és de gran importància per conèixer el passat més remot de Mataró, però també, permet “descobrir” la sensibilitat i subtilesa exquisida de Ribas, on a base de traç ferm i segur, i d’una capacitat d’observació infinita, exhibeix el seu art particular, mitjançant diverses vessants: la d’historiador, la d’arqueòleg –era membre de l’equip d’arqueologia de la Diputació de Barcelona–, i l’artística. Qualsevol arqueòleg ha de saber dibuixar curosament, però a través de l’obra de Ribas, també es capta la passió que sentia per la seva feina, i el desig de deixar a la posteritat quelcom preuat i únic: el seu esperit d’investigador, seguint com a dibuixant, el purisme més absolut del classicisme.
Com a sorprenent contrast de tècnica i temps, la Sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, ofereix fins a mitjans d’octubre la mostra Temps de Salvador Valente, pintor nascut a Montevideo (Uruguay) el 1945, fidel a la Biennal Torres Garcia, on ha estat seleccionat en totes les convocatòries, i que mostra una abstracció, d’intensa extracció onírica, tot partint d’un sentiment plàstic i estètic, amb cert joc geomètric, mitjançant una lluminositat aguda, nítida i brillant. La gamma de colors, de tons pastel, és una autentica recreació visual, que l’artista ha sabut plasmar en la tela a través de la tècnica mixta, i un ús de l’espàtula molt acurat i delicat. Una obra serena, molt apaivagada, que convida a la placidesa i a la contemplació, i on els títols de les obres són molt significatius: Temps solitari, temps d’inici, temps de sons… faula del temps.
