L’executiu comandat pel nacionalista Joan Mora, el primer que no és d’esquerres a la ciutat des de 1979, ha consumit ja els seus cent primers dies de govern. Han estat cent dies complicats per a tothom: pel nou govern, que ha hagut de posar-se a fer de govern enmig de l’estiu i les dificultats òbvies d’un canvi tan important com aquest, i per l’oposició, perquè no està gens acostumada a fer-ne, tampoc. Han estat, tothom ho reconeix, tres mesos d’un cert interinatge, de molta feina de despatx i trepitjar relativament poc el carrer.
Aquesta situació d’interinatge serà molt difícil d’esvair fins que el govern no ampliï la seva majoria per fer el que ha de fer, governar. I és que una conclusió òbvia d’aquests cent primers dies de mandat és que el govern municipal necessita més energia, més força, més consistència. I el soci natural, pel moment, és un Partit Popular que a Mataró, no ens cansarem de repetir-ho, és sensat. Parla de la immigració i els problemes que genera sense vergonya, però ho fa com ha de ser, sense saltar-se determinades línies vermelles. A més, el cert és que s’acosta l’hora de preparar els pressupostos de 2012 i si Mora no arriba a un acord amb el PP, els de José Manuel López hauran de reforçar el seu perfil dretà i entrar en competició amb el mercat de votants de la Plataforma per Catalunya. Cordó sanitari no, tirar el Partit Popular als braços de l’extremisme, tampoc.
Tot això tenint en compte que Joan Antoni Baron, implacable en la seva missió de cap de l’oposició, segueix descartant absolutament el pacte amb CiU i PP que proposa Joan Mora. El pacte serà impossible mentre l’exalcalde lideri les files socialistes però tampoc està escrit enlloc que qui segueixi comandant el PSC a Mataró sigui ell. Els blackberry mataronins –Carlos Fernández, Xesco Gomar, Javier Naya, Ana Barrera…– també demanen pas i no està clar si Baron seguirà comandant la nau o si els seus fills polítics voldran “matar el pare”. Perquè alerta: si aquest sector blackberryà, en la línia del PSOE i amb bones connexions amb José Manuel López, accedeix al poder en el si del Partit dels Socialistes de Catalunya, “otro gallo podría cantar”. Per això, però, encara queden uns mesos… els mateixos, però, que Joan Mora podria esperar a formalitzar el pacte –insuficient– amb el Partit Popular.
Escenari obert, doncs. És obvi que Mataró necessita més gruix a l’hora de configurar el seu govern. Alcalde Mora: pacti amb qui vulgui, però pacti. Si és amb el PP perfecte, si és amb el PSC, també. Si no ho fa, si segueix amb aquest govern en minoria, li serà molt difícil mantenir les regnes del govern de la ciutat de manera que pugui contribuir decisivament a donar confiança a les bases econòmiques locals, que han de ser l’absoluta prioritat en temps de crisi. I una altra humil recomanació per part meva. No deixi la qüestió de la direcció de l’Institut Municipal d’Acció Cultural sense resoldre ni un dia més. Aquesta és una qüestió molt sensible en l’univers matarocèntric. Un bon mandat en la resta d’àmbits es pot ensorrar per una mala actuació a Cultura. Cregui’m.
