El passat Dijous Sant, en una missa davant 1.600 religiosos, el Papa Francesc va dir que si el capellà “no surt de si mateix, en lloc de mediador, es va convertint a poc a poc en intermediari, en gestor”. També va dir que alguns sacerdots “acaben tristos i convertits en una espècie de col·leccionistes d’antiguitats o bé de novetats, en lloc de ser pastors amb olor d’ovella”. Em van semblar unes paraules molt assenyades, que podem compartir moltes persones, catòliques o no, i que es podrien extrapolar a altres àmbits fora del religiós, com per exemple al camp de la política.
Francesc va reivindicar la figura del “pastor”, contraposant-la en certa manera amb la del “gestor”. Va posar de relleu un mal endèmic que es dóna en molts sacerdots de l’Església Catòlica, però també en molts polítics. Massa sovint tenim la sensació que molts càrrecs electes viuen tancats als seus despatxos, i que la seva visió de la realitat es construeix solament amb el que els arriba dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. D’aquesta manera, aquesta visió queda absolutament desfigurada i això representa un problema per al polític, que viu en la seva “bombolla”, i de retruc, per a la societat a la que ha de servir i rendir comptes. Existeix la sensació, més o menys generalitzada, que el polític no surt al carrer excepte quan hi ha campanyes electorals. Òbviament hi ha també polítics que trepitgen els carrers dels seus pobles i ciutats i parlen amb els ciutadans a diari, però hem de reconèixer que aquesta sensació de desconnexió entre la mal anomenada “classe política” i el ciutadà és un fet preocupant.
A Mataró, la sensació que el nostre ajuntament està governat per “gestors” ha augmentat en els darrers temps, precisament quan més falta fan polítics de veritat, quan més necessitem “pastors amb olor d’ovella”, fent servir l’expressió del Papa Francesc. Exceptuant casos excepcionals com el de les participacions preferents, on l’alcalde està desenvolupant amb èxit el seu paper de polític (amb el suport de la resta de partits del consistori), hi ha la sensació que alguns membres del govern municipal (menció a part mereix Miquel Rey, amb diferència el millor regidor de CiU) estan desbordats per la gestió del dia a dia (una gestió que hauria de recaure en els tècnics) i estan deixant de banda la política. Segurament aquest fet ve donat per la manca de vocació política d’alguns dels regidors del nostre Ajuntament (no només del govern, sinó també de l’oposició), que mai no han amagat que són professionals que han decidit dedicar uns anys a servir la seva ciutat. I per més que alguns sectors interessats ens vulguin fer creure que en situacions com l’actual (només) calen “bons gestors”, ara és hora de la política, més que mai. I cal reivindicar la figura del polític autèntic.
