Qui no ha sentit, alguna vegada, una forta opressió al pit al rebre una mala notícia? O que la por li hagi fet un nus a l’estómac, impedint-li menjar, fins i tot provocat nàusees o vòmits? O potser, que hagi sentit una irrefrenable necessitat de menjar, tot i sabent que en realitat no era gana sinó ansietat pura i dura? Qui no ha patit, en alguna ocasió, una imperiosa urgència d’anar de ventre per culpa dels nervis o les presses? I si ens posem romàntics, també hi ha qui ha sentit papallones a l’estómac quan s’ha enamorat… Tot té una explicació.
Els avenços en el coneixement de la biologia, la neurociència i la medicina, han mostrat que l’activitat mental no radica exclusivament en el cervell, sinó que s’estén a altres parts de la resta de l’organisme i que, algunes d’aquestes parts, a més d’actuar coordinadament o complementàriament amb el cervell, en algunes situacions es poden rebel·lar contra la jerarquia d’aquest i actuar pel seu propi compte. D’aquí que es parli de potencials cervells. Però del que més es parla és del segon: l’aparell digestiu.
Va ser el Dr. Michel D. Gershon, autor del llibre The Second Brain, qui va popularitzar el terme. S’ha comprovat que en algunes zones —especialment el sistema nerviós entèric que es troba en el revestiment de l’esòfag, estómac, intestí prim i colon—, hi ha elevadíssimes quantitats de fibres nervioses, neurones i neurotransmissors, que es relacionen de manera bidireccional amb el primer cervell i la resta del sistema nerviós. És capaç de produir substàncies que influeixen en l’estat d’ànim o modulen el dolor, com la serotonina, dopamina, encefalines i altres substancies amb efectes reguladors, calmants o tranquil·litzants. Fixeu-vos, per exemple, que la major part de la serotonina es produeix en els budells…
Els hàbits alimentaris i l’estat de l’aparell digestiu poden influir en la salut mental igual que el cervell i l’activitat mental o emocional, molt especialment l’estrès i l’ansietat, poden influir en els processos digestius i metabòlics. I no només això, sinó que poden influir negativament en la resposta immunològica —amb processos inflamatoris—, de manera molt especial a l‘interaccionar amb la microbiota intestinal. És a dir, pot provocar i empitjorar malalties de tot tipus. O al contrari, si es cuida, pot afavorir la seva prevenció i curació.
