Una recent investigació de la Universitat de Nova York va descobrir que la memòria no resideix només en el cervell, sinó que també es troba en altres zones, i que la capacitat d’emmagatzemar i processar informació és un fenomen compartit per totes les cèl·lules del nostre organisme i no només per les neurones. Els autors, van concloure també, que cal començar a considerar el cos com un ampli sistema de processament de memòria, en el que cada cèl·lula contribueix a un coneixement integrat i funcional.
Aquest estudi ajuda a confirmar i a comprendre una mica millor el que ja es ve sospitant des de fa dècades: que el nostre cos no és només un cos, sinó un cervell global, que sent, pensa i recorda. A l’any 1985, la neurocientífica Candace Pert, basant-se en descobriments sobre pèptids que formen una xarxa amb el sistema nerviós, hormonal, gastrointestinal i immune, va afirmar que la ment es troba en tot el cos. A l’any 1991, en el llibre The Embodied Mind —ment corporitzada—, els autors afirmaven que els processos cognitius no només ocorren en el cervell, sinó que estan distribuïts en l’acoblament dinàmic entre cervell, cos i entorn. En el llibre Neurociencia del Cuerpo, la doctora Nazareth Castellanos explica que el cos percep abans el que la ment encara no sap.
El conjunt d’evidències i investigacions existents va motivar que a l’any 2020 escrivís el llibre El Quinto Cerebro, per explicar de manera comprensible que el nostre cos és un gran cervell que engloba, a més del cervell cranial, altres zones que poden actuar com a “cervells”, ja que són capaces d’influir i modificar el nostre comportament, interactuant de manera intel·ligent amb les funcions psíquiques, nervioses, immunològiques, endocrines, homeostàtiques i regeneradores del nostre organisme.
En paraules del doctor Miquel Samarra, especialista en medicina integrativa, que es poden llegir a la web de Sintergètica: “El concepte del cinquè cervell és revolucionari, perquè no només reconeix la importància de la comunicació entre diferents sistemes corporals, sinó que també suggereix que el nostre benestar depèn de l’harmonia i la sinergia entre tots aquests sistemes”.
Efectivament. Sabent el poder que tenen les emocions i els pensaments sobre el nostre organisme, així com que el nostre cos sent i recorda, obrir un diàleg intern positiu pot optimitzar la comunicació i la cura entre els diferents cervells, entre ment i cos, ajudant a millorar de forma efectiva la nostra salut i benestar. Si, per exemple, tenim una part del nostre cos que no ens agrada o ens molesta, li hem de parlar en positiu, estimar-la i cuidar-la, perquè forma part nostra, en lloc d’evitar-la o odiar-la. Si tenim símptomes com dolors, tensió muscular, cansament, taquicàrdies, insomni…, que poden ser deguts a pensaments negatius o a preocupacions excessives, cal un diàleg intern positiu i tranquil·litzador, que rebaixi el malestar. Si sentim por, inseguretat o ansietat, cal donar-nos missatges de calma i de confiança, entenent que és una reacció fisiològica promoguda per la memòria d’un fet traumàtic que pertany al passat, i que s’anirà desactivant.
Podem convertir el nostre cos, aquest gran cervell, en el major aliat nostre, però cal entendre’l i parlar-li… amb afecte. Ens escolta. T’escolta.
