Alguna cosa es mou en el món econòmic de casa nostra. L’aparició el 20 de maig d’unes declaracions de Ángel Asensio, president de la Federació Espanyola d’Empreses de Confecció, en el sentit de què l’actual conjuntura econòmica mundial podria permetre el retorn de la meitat del tèxtil que existia a casa nostra els anys 90 ha obert un debat inaudit. I a Mataró i al Maresme, territoris que van fer el gran salt econòmic dels anys seixanta explícitament gràcies a aquesta indústria, el ressò encara ha estat més gran.
El responsable de la patronal espanyola de la confecció explicava que els avantatges de produir a fora de l’estat ja no són tan grans com fa poc temps –per la puja dels costos laborals a la Xina, per la necessitat de fer tirades més curtes, per l’estimació dels consumidors cap als productes fets aquí…–– de manera que es podria relocalitzar la producció i recuperar 100.000 llocs de treball –ara hi ha 166.000 treballadors del tèxtil a Espanya i als anys 90 n’hi havia 400.000–.
Pocs dies després de l’aparició de la notícia, el 29 de maig, tenia lloc al Tecnocampus Mataró-Maresme la presentació del projecte d’impuls del sector tèxtil del Maresme, liderat pel propi parc tecnològic i l’Associació d’Empresaris de Gèneres de Punt de Mataró i Comarca (ASEGEMA). El seu màxim responsable, Paulí Aluart, hi refermava les opinions de la patronal espanyola. I en el ple de juny de Mataró, responent una pregunta del Grup Municipal Socialista, el regidor de Promoció Econòmica Miquel Rey donava compte de les iniciatives que el govern municipal estaria tirant endavant –encara molt tímides– en aquest sentit.
Que el mencionat aquest es fes a Tecnocampus no és una qüestió anecdòtica: aquest parc tecnològic va ser concebut explícitament com un instrument per ajudar a fer el salt al món digital i de les noves tecnologies a les indústries clàssiques de la ciutat, és a dir el tèxtil –en la línia de CETEMMSA–. Moltes empreses s’han quedat al camí però les que s’han mantingut i han fet ja aquest canvi de xip, poden tenir en el Tecnocampus el millor aliat per construir aquest futur econòmic on el tèxtil torni a comptar.
Aquella indústria que associàvem a passat i a museus, podria ser –almenys parcialment– un revulsiu de la crisi a casa nostra. Si el desaparegut Josep Maria Ferrer, apassionat d’aquest món i impulsor del Museu del Gènere de Punt, ho pogués veure, estic segur que se li humitejarien els ulls.
