Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la decadència de les monarquies, la aristocràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles va anar desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art a la conferència que el passat 14 de setembre va protagonitzar a la Nau Gaudí de Mataró.
La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art, fins aleshores monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religioses. Els creadors van tenir la llibertat de mirar el seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena.
Però segons va assegurar Miralles, va ser després de la segona guerra mundial quan l’escenari artístic pren un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir també que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord-americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.
Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art”, i va il·lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col·lecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Va explicar també que és així com “la marca supleix el judici crític”, alhora que la figura desprestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”.
El crític d’art va acabar la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és perquè “no hi ha un entramat econòmic al darrera”.
Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. A més, el tercer diumenge de cada mes s’ofereix una activitat familiar que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau.
El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró va iniciar la programació de les exposicions el novembre de 2010, i des d’aleshores han estat gairebé 10.000 les persones que han visitat la Nau Gaudí.
