L’elegància del blanc en testa, mirada clara, pas ferm, desinhibida parla, creativitat contestatària, actriu sentida, viatgera incorregible, de mot intel·ligent, de despresa generositat i mans de ceramista. Així és ella, l’Elisenda Sala. D’inabastables coneixements, coneguda i coneixedora de molts, es defineix a si mateixa a la targeta de visita com activista política i cultural. Dit més planer, de ment desperta i cul inquiet.
Hom va fent camí en aquesta vida entrellaçant coneixences i conreant amistats. L’Elisenda és un dels bons fruits que m’han proporcionat les diferents collites. Les portes de casa seva sempre estan obertes als amics per a compartir una taula parada de bones menges, exquisits beures i animades tertúlies. Gaudir de les seves múltiples experiències relatades en primera persona, és quelcom que omple pel sol fet d’escoltar-les. Incapaç de retenir-ho tot, més d’un cop he estat temptat de gravar-la en aquestes sobretaules. Són tantes i variades les seves vivències, que de ben segur conformen un valuós material per a un qualsevol disposat novel·lista.
Sabent que molts dels que estareu llegint aquestes línies la coneixeu, sé que no em criticareu d’haver pecat d’exagerar-ne les virtuts ni d’excedir-me en floretes. I per als que no la coneixeu, tan sols heu de cercar el seu currículum a Internet —la llargada d’aquest espai, no em permet transcriure’l.
Amb tot, no ens ha d’estranyar, doncs, que el passat 14 de setembre, en el 47e Congrès et Assemblée Générale de l’Académie Internationale de la Céramique, rebés el reconeixement com a organitzadora del 26e Congrès AIC Barcelona 1979, ressaltant la seva trajectòria professional com artista i com a professora de l’Escola Massana.
Íntegra de conviccions, bona part dels seus treballs reflecteixen el seu sentiment patriòtic. En tenim una excel·lent mostra en dues de les seves obres donades a Premià de Dalt: “Arrels de Catalunya”, situada al porxo de l’Ajuntament nou i el mural “Catalunya”, que trobem en una de les façanes de la Biblioteca Jaume Perich i Escala.
No sé si aquest haurà estat massa un article d’opinió convencional, però no me n’he pogut estar d’opinar d’una gran persona i amiga.
