Sembla que, paulatinament, l’activitat comercial torna a una certa normalitat. Les cartelleres s’estan començant a omplir de títols interessants ja que tenim molt a prop l’esperada cita dels Oscar. El primer que es pot apreciar de les nominacions és que els Oscar ja no són tan blancs i s’han colat a moltes candidatures nombroses pel·licules Black com: Judas y el mesías negro, Los Estados Unidos contra Billy Holiday, La madre del blues i El juicio de los 7 de Chicago. La majoria d’aquestes s’han estrenat a diverses plataformes online.
Minari ha estat una de les pel·lícules més publicitades de la temporada, potser perquè compta amb Brad Pitt com a productor. El film ens explica la història d’una família de coreans que s’instal·la en un poblet de l’Amèrica profunda. Malgrat el que pugui semblar a priori, Minari, no busca la denúncia del racisme, ja que opta per fer un relat més intimista i de superació personal i d’unió familiar. Per això, la pel·lícula ha estat criticada com a cant massa publicitari al somni americà en versió immigrant de províncies. Una altra cara de la vida americana és la que ens presenta Nomadland, una altra de les grans candidates als Oscar d’enguany i guanyadora del lleó d’Or de Venècia. El film ens descriu un món de nomadisme contemporani, de persones que han triat (voluntàriament o no) viure en una caravana. Frances MacDormand, la seva protagonista, ha deixat el seu món acomodat per viure a la carretera on sent que la seva vida és millor, menys buida. Durant el seu recorregut coneixerà una comunitat sobre rodes, farà amistats i descobrirà que la precarietat (laboral o emocional) és un dels motors d’aquesta transhumància.
Seguint aquest camí de fracassats trobem Promising Young Woman, una cinta independent que s’ha aconseguit colar en les nominacions. La cinta, de forta càrrega feminista, ens explica la història d’una noia que sobreviu amb feines precàries com a conseqüència d’una injustícia que va presenciar en els seus anys d’universitat. Està protagonitzada per Carey Mullighan, una de les més serioses aspirants a millor actriu. Com també es pot dir de Mads Mikkelsen, pel seu paper a Otra Ronda. Aquesta cinta, clara candidata a l’Oscar a la Millor pel·lícula internacional, ens explica l’experiment d’uns amics que decideixen viure amb un mínim però constant índex d’alcohol a la sang. El film és un cant dionisíac a la vida, que no ens estalvia alguns excessos, però que té una interpretació magnètica de Mikkelsen.
