L’ésser humà és “intel·ligent”. Una intel·ligència artificial (IA) també ho és. Infinitament més. Ara bé, hi ha una altra gran diferència: els humans som emocionals i sensibles, tot i que no se’ns permet ser-ho massa, ja que les exigències socials indueixen a comportar-nos de forma racional, pràctica, dura, competitiva, mimètica i obedient. És a dir, un estil de comportament que podríem considerar robotitzat.
Aquest comportament induït, antinatural envers la nostra naturalesa humana imperfecta, vulnerable i emocional, afavoreix que cada cop tinguem més dificultats per sentir i viure les emocions de forma adaptativa. La desinformació i la manipulació massiva que ens envolta, així com el desconeixement general sobre la nostra pròpia realitat interna i la gestió de les emocions, està convertint processos emocionals naturals en trastorns de tot tipus, com si fossin malalties autoimmunes que en lloc de protegir-nos, en ataquen. Les emocions, però, són vitals per viure i no s’han de reprimir o evitar-les sistemàticament, sinó que cal entendre-les, reconciliar-se amb elles i sentir-les de forma sana, tot i que, de vegades, costen de controlar.
Les emocions són estats afectius espontanis que sorgeixen molt ràpidament com a reacció psicofisiològica a les situacions, i que cadascú sent i expressa de manera diferent. Són precognitives, és a dir, apareixen abans que el pensament, especialment les emocions primàries com la por, dirigida a la supervivència, que sorgeix quan es percep o s’anticipa una amenaça o perill, provocant patiments si l’activació és molt forta o dilatada en el temps. O com la sorpresa, que sorgeix de forma molt ràpida, provocant sobresalt i desconcert temporal. Té una funció de defensa o d’adaptació instantània a una situació inesperada. Una altra és el fàstic, que sorgeix quan alguna cosa no ens agrada i genera aversió, disgust o rebuig. Ajuda a evitar situacions potencialment desagradables o perilloses. La ira, que es pot manifestar com un esclat furiós, d’enuig i ressentiment. És negativa, però també es pot generar com a defensa davant d’un atac. L’alegria, que genera un estat temporal positiu gratificant, servint per gaudir o allargar allò que ens fa sentir bé. O la tristesa, destinada a processar i suportar temporalment situacions negatives, però que cal superar en un temps prudencial, ja que si és dilata, pot fer mal.
Posteriorment a les emocions primàries, sorgeixen les secundàries. Després de l’alegria pot arribar plaer, diversió… Després del fàstic, rebuig, menyspreu… Després de la ira, rancúnia, irritabilitat, odi… Després de la por, preocupació, angoixa, terror… Després de la sorpresa, desconcert, admiració… Després de la tristesa, pena, compassió, pessimisme… Cal equilibrar-les i actuar sobre la causa que les genera. Si es mantenen massa temps, es poden convertir en sentiments estables.
Goleman va popularitzar la intel·ligència emocional referint-se a la capacitat de reconèixer, comprendre i regular emocions pròpies i alienes. Va dir que la regulació de les respostes emocionals es pot aprendre, fent que la persona arribi a ser equilibrada, responsable, empàtica, espontània, trobant-se a gust amb ella mateixa i amb qui es relaciona, amb autoconfiança, capacitat de motivar-se i gestionar les frustracions, resoldre conflictes, modular l’estat d’ànim, evitant que les preocupacions i angoixes puguin interferir negativament en el seu comportament i estat. En aquest sentit, la teràpia emocional pot ajudar buscant identificar i canviar els esquemes emocionals, així com la teràpia cognitivoconductual, buscant canviar i millorar els pensament i els comportaments.
