Segons vostè, què és la sostenibilitat?
Els nostres avis ja tenien clar que no es podia estirar més el braç que la màniga. Però ara amb el consumisme i el desenvolupament macroeconòmic hem perdut el món de vista. En el cas de l’agricultura, la sostenibilitat és fomentar l’agricultura ecològica que, en definitiva, és l’agricultura que ja fèiem quan jo vaig començar el 1955. Llavors no hi havia pesticides, ni adobs químics i fèiem l’agricultura de sempre, però no li dèiem ecològica.
Realment ens preocupa la sostenibilitat?
Parcialment. Cada vegada hi ha més sensibilitat, però seguim en uns nivells molt baixos, tant aquí com també a nivell mundial. De fet, no fa tant de temps que pensàvem que les primeres matèries i les energies fonamentals no s’esgotarien mai. Ara comencem a veure que tot té data de caducitat. Altra cosa és com consensuar unes mesures que haurien de ser radicals i aplicades a tot el món.
Quins canvis caldria fer per apostar més per la sostenibilitat?
A l’hora de prendre decisions polítiques s’haurien de deixar de banda els interessos particulars i sobretot, de minories molt poderoses, i tenir només en compte l’interès general. Per exemple, quan a França al primer govern de la cinquena República, presidit per Charles de Gaulle, es van aprovar una sèrie de mesures de política agrària nacionals; just quan ja el mercat comú havia començat a rodar, es van fer tenint en compte els interessos generals i no pas els especulatius.
Els ciutadans, a nivell particular, podem fer alguna cosa per millorar la situació?
Sí. Ho podem fer a nivell de societat civil organitzada i políticament a l’hora d’anar a votar o a l’hora d’estructurar partits polítics que realment siguin representatius d’una democràcia participativa.
Quins altres valors hi ha darrere la sostenibilitat?
Igualtat, justícia, solidaritat amb el Tercer Món… Les grans retallades han de ser en el món desenvolupat però sense negar als altres el dret a desenvolupar-se. Que ho hauran de fer amb uns altres criteris? Sí, però negar-los ara aquest dret no fóra just ni solidari.
La pagesia ha integrat aquest valor?
El nostre objectiu és produir aliments per ser consumits, ara bé, hem de decidir entre tots i no únicament els pagesos, sinó tota la societat, ben representada, què volem menjar. Si volem seguir amb aquests aliments a qualsevol preu i de qualsevol manera o volem realment productes nets, sense residus i amb gust. I tot això és possible.
Es respecten els valors de la pagesia?
De fet, se’ns respecta més ara que abans. En els anys seixanta un pagès era sinònim d’ignorant, quan realment els nostres avis, que no havien anat a l’escola, eren savis. En aquest aspecte hem avançat. Potser en això les lluites sindicals hi han contribuït.
Quin futur ens espera?
Respecte l’agricultura hem d’admetre que hi ha països del Tercer Món que tenen unes condicions naturals molt favorables. I hem d’acceptar que aquesta potencialitat es pugui desenvolupar perquè el que no podem fer és tornar a posar aranzels proteccionistes a Europa i barrar el pas al comerç a escala mundial. Tampoc, però, podem permetre les estratègies especulatives actuals. Cal un replantejament a escala mundial tenint en compte el món com a escenari i sense caure en la hipocresia. S’han de trobar fórmules de coexistencia que tinguin en compte valors.
Entrevista emmarcada dins la campanya ‘Mataró, ciutat de valors’. Podeu veure aquestes reflexions en vídeo a: www.youtube.com/matarovalors
