
El 25 de juliol de 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on es fixaven les línies mestres del pacte fiscal, en la línia del concert econòmic, que era el gran repte de país per aquesta legislatura, i s’instava el Govern a obrir una negociació amb el Govern espanyol.
El 20 de setembre, però, Mariano Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de negociació del pacte fiscal. Va ser un no rotund a la demanda de sobirania fiscal per Catalunya expressada per una àmplia majoria del Parlament. I en aquest punt, després de la gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany, la legislatura no podia continuar com si res no hagués passat. Calia iniciar un nou camí, emprendre la construcció d’estructures d’estat i exercir el dret a l’autodeterminació, a través d’una consulta. Ara bé, CiU va guanyar les eleccions amb un programa que tenia com a màxima fita el pacte fiscal, i per tant, eren necessàries unes noves eleccions que expressessin quina és la voluntat del poble de Catalunya. Aquestes eleccions seran les del proper 25 de novembre de 2012.
Per aquest motiu, cal que expliquem als ciutadans de Catalunya que l’estat espanyol no paga els deutes que té amb Catalunya, no fa les inversions que diu l’Estatut, no vol negociar el pacte fiscal, no accepta l’estat plurinacional que admet la Constitució, no vol protegir la llengua catalana, i no admet l’Estatut votat pel poble de Catalunya. A més, el dèficit fiscal anual de Catalunya és de 16.409 M€, i per cada 1.000 euros que l’Administració central recapta a Catalunya, 430 euros no es gasten al territori. Cada dia Catalunya paga 45 milions d’euros que no tornen.
Catalunya no pot suportar més aquesta situació, i necessita tenir eines d’estat en el marc d’Europa, que ens permeti garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Això vol dir més progrés i més eines per sortir de la crisi. Vol dir millors prestacions per a la gent gran, una educació i una sanitat millors, més benestar per a nosaltres però també per als nostres fills i els nostres néts. Ens cal garantir la nostra viabilitat com a nació, com a identitat i com a model de benestar, i per aquest motiu volem que es pugui exercir el dret a decidir de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya fent una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur. Pacíficament i amb diàleg. Amb l’Estat espanyol, amb la Unió Europea i amb els organismes internacionals. En positiu i amb il·lusió. No és una ruptura. No es volen trencar ponts. No és contra ningú. Serà un procés d’afirmació i de pulcritud democràtica.