El documental Bon cop de falç. La història de l’himne és un llargmetratge documental que he dirigit aquesta primavera. Produït per la productora Clack i les editorials L’Avenç i Grup Enderrock, en coproducció amb Televisió de Catalunya i La Xarxa de Comunicació Local, el treball audiovisual està basat en el llibre de Jaume Ayats Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional.
Hi hem intentat bastir una narració que expliqués com va néixer una peça musical amb més de 120 anys d’història. Una història autènticament rica, perquè Els Segadors sempre ha estat relacionada amb les idees de llibertat, democràcia i justícia. S’ha cantat enmig de la Setmana Tràgica el 1909. O en les manifestacions contra la dictadura de Primo de Rivera. O entre les columnes de milicians marxant al front de la Guerra. O als camps de la mort nazis o a l’exili americà de la Generalitat. Fins i tot s’ha combinat amb La Internacional en els mítings de la resistència antifranquista a principis dels setanta. Ha estat una cançó que ha fet costat al poble.
I el poble, malgrat saber que estava prohibida, perseguida i multada, l’ha cantada. La voluntat del documental ha estat sobretot saber estar a l’alçada. Perquè trigarem temps a tornar a fer una obra audiovisual d’aquestes dimensions on l’epicentre sigui l’himne.
La cançó, composada per Francesc Alió el 1892, trigarà més d’un segle a ser reconeguda oficialment com a himne nacional de Catalunya. Serà el 1993, després d’un llarg debat en el Parlament de Catalunya.
També crec que valia la pena fer un documental amb un cert caire generacional. Tot just passat els trenta anys, crec que jo –i la nostra generació– hem de fer memòria. Els Segadors ens recorda que Catalunya s’ha forjat en base al respecte a les classes populars i a la voluntat d’aquesta de ser. El nostre himne s’ha imposat de baix cap a dalt. S’ha bastit per voluntat popular. I he intentat que cada pla, cada seqüència, cada escena de ficció i entrevista, cada dibuix, ho expliqués amb un llenguatge audiovisual renovat, elegant i honest.
