Davant del que pugui semblar en un primer moment, no són pocs els filòsofs que s’han mostrat crítics amb la institució de la família. De fet, el pare de la filosofia occidental, Plató, a La República, es va mostrar partidari d’acabar amb la família, i de fet va arribar a proposar una espècie de sistema comunista exacerbat en el qual no s’establiria cap vincle familiar entre homes i dones, i on els nens estarien a cura de l’Estat. Per al gran pensador grec la família és el nucli sobre el qual s’assenta i construeix el concepte de propietat privada, i derivat d’ell, l’egoisme i l’avarícia. La proposta platònica resulta absolutament excessiva, però la seva reflexió al respecte del paper de la família en l’economia no és cap tonteria.
Amb tot, probablement la majoria de nosaltres segueixi pensant que la família és una institució “natural”, inevitable en l’ésser humà. Considerar la família des d’aquest punt de vista és un error, ja que no hi ha “institucions naturals,” totes elles responen en realitat a raons de pura supervivència i millor aprofitament de les possibilitats econòmiques a l’abast de l’home. Una altra cosa, és que, per assegurar la seva permanència, tendim a embolcallar-les en el tabú i el dogma pseudo-religiós. Referent a això, no deixa de resultar una paradoxa que malgrat que per al cristianisme ortodox la família constitueixi un pilar fonamental de la societat, Jesús mai es va casar, i per contra, va trencar amb la majoria de tabús socials de l’època sobre la situació de la dona.
Acabem amb unes línies d’una carta que un conegut pensador va enviar al pretendent de la seva filla: “Abans d’establir definitivament les seves relacions amb Laura, necessito serioses explicacions sobre la seva posició econòmica. No he posat abans aquesta qüestió sobre la taula perquè al meu parer, la iniciativa hauria d’haver estat de vostè.” Qui va ser l’autor d’aquesta carta? Algun burgès religiós i reaccionari? Doncs no, la va escriure ni més ni menys que Karl Marx. Quina sorpresa, oi?
